L’Osteopatia, referenciada com a medicina per l’OMS (Organització Mundial de la Salut), està reconeguda en països com els EUA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Suècia, Portugal, França, Suïssa o Gran Bretanya però, com dèiem en l’article del mes passat, la Norma Europea UNE, aprovada pel Centre Europeu de Normalització (CEN), no està implementada a Espanya, tot i estar publicada al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) des de gener de l’any passat.
En aquest sentit, s’estan incomplint diverses directives europees que tenen a veure amb el reconeixement de qualificacions professionals, la lliure circulació de professionals i pacients i el dret a una assistència sanitària igual en tots els països europeus.
Destaca aquesta norma UNE de “Prestació de serveis d’assistència sanitària en osteopatia” que “als pacients que opten per un tractament osteopàtic se’ls ha de garantir la qualitat i l’estàndard de cura sanitària que rebran”. Segons diu el seu text, “aspira a establir una pauta que faciliti una pràctica clínica, un aprenentatge, una seguretat i una ètica d’alta qualitat per al benefici dels pacients”. No obstant això, a Espanya, en lloc de seguir la normativa europea, es continua en un buit legal que fonamentalment perjudica els pacients.
Diu la Norma UNE que l’osteopatia és una disciplina en la qual “destaca la interrelació d’estructura i funció del cos, facilita la capacitat innata del cos per curar-se a si mateix i propugna un enfocament integral de la persona respecte a tots els aspectes de la salut i desenvolupament saludable principalment mitjançant la pràctica del tractament manual.”
L’estrès, la mala alimentació, les preocupacions, les males postures, la manca de descans, afecten al bon funcionament del nostre organisme i poden provocar-nos tot tipus de malalties en el sistema nerviós, muscular, en els òrgans, en els ossos …. I d’aquesta alteració de l’anatomia i de la fisiologia (o sigui, del funcionament o funció) sorgeix la patologia, és a dir, la malaltia.
Still, el pare de l’Osteopatia, va formular com a primer dels seus principis, que “l’estructura governa la funció”. S’entén per estructura, la relació entre els ossos, el sistema músculo-facial i la seva continuïtat en tot el cos, els òrgans, el sistema limfàtic, les glàndules endocrines, el sistema neurovascular, la pell, etc… Qualsevol trastorn en la estructura alterarà llavors la funció fisiològica del conjunt o d’alguna part, entenent com a funció fisiològica, la cardiorespiratòria, la articular, la digestiva etc…
D’aquesta manera, si es neix amb una bona estructura el normal és que la funció de l’organisme sigui adequada. I de la mateixa manera si la funció es fa bé, l’estructura es desenvolupa correctament. Un exemple de que la funció pot modificar l’estructura, podria ser un excés d’ús d’un determinat tendó que acaba comportant canvis en l’os en el qual s’insereix.
El segon principi formulat per Still, en què es basa l’osteopatia és l’homeòstasi. El cos humà no només tendeix a l’equilibri sinó que té i conté tot el que necessita per estar en equilibri (vitamines, cadenes de proteïna, hidrats …) El cos pot regular les seves funcions de manera no conscient i per això té nombrosos mecanismes com el sistema circulatori vascular, el neuronal, hormonal, etc… I tot funciona seguint el concepte del cos com a unitat. Una altra de les pautes de les que parla Still deia també “Troba-la, fixa-la i deixa-la” és a dir, cerca, corregeix i deixa que el sistema d’homeòstasi (d’equilibri) faci la resta. Quan es perd la capacitat d’ homeòstasi és necessari donar-li recursos perquè el cos es recuperi.
La llei de l’artèria és absoluta “allà on arriba sang és molt difícil que s’instauri la lesió”. És molt important alliberar l’estructura perquè la sang arribi a totes les parts del cos. L’ésser humà genera una autoregulació de les seves funcions, però només si les seves cèl·lules reben tot el que necessiten per funcionar, generar i eliminar les toxines. Per això, tots els líquids de l’organisme que transporten els nutrients i residus, han de poder circular lliurement. El paper de l’artèria és suprem.
L’osteopatia neix en l’estudi en els adults però com més s’ha anat aprofundint en l’estudi del naixement més s’ha arribat a entendre que és una tècnica molt important per al desenvolupament humà. És així com va sorgir a la fi del segle XX i principis del segle XXI el que avui es coneix com l’osteopatia pediàtrica. Segons Jesús de Miguel, un dels pioners de l’osteopatia pediàtrica a Espanya, “l’osteopatia és una tècnica per al desenvolupament humà que comença en una etapa prenatal i després segueix amb el naixement i el desenvolupament del nen”. Segons ens explica, “en osteopatia pediàtrica fem un tractament de l’estructura, tant durant el desenvolupament del nen com durant l’etapa gestacional. Ajudem a que la mare pugui portar millor la seva gestació per enfrontar-se millor al moment del part i al mateix temps, ensenyem al pare a acompanyar en el part “. És molt important la gestació, com neix i com s’atén el nadó. Els 18 primers mesos, que són claus en el desenvolupament del crani fins que el nen es posa dret i utilitza les seves pròpies cadenes musculars. Pel que fa als casos que es tracten amb més freqüència en osteopatia pediàtrica, diu Jesús de Miguel, osteòpata també a l’Hospital Quirón San José “el que més tractem són deformitats cranials en el nounat i en el desenvolupament infantil (entre 0 i 5 anys ), podem ajudar a que tinguin menys infeccions respiratòries, menys trastorns digestius i menys trastorns psicomotors”.
Autora: Marta Gandarillas, periodista
Bio Eco Actual Juny 2017
