En la societat actual, amb el vertiginós ritme al qual vivim, ens hem acostumat a no tolerar els símptomes de la malaltia. Amb el símptoma, el nostre cos ens avisa que hi ha alguna cosa en nosaltres que no va bé i que necessitem parar, observar i intentar comprendre. Però el primer que fem és buscar alguna cosa que tregui el símptoma sense dedicar-nos a buscar l’origen o les possibles causes perquè “l’alarma” no torni a sonar. No obstant això, una de les característiques fonamentals de la MTX és que busca l’ “arrel” del problema.

La MTX té com a fonament la prevenció, és a dir, que tracta que la persona no emmalalteixi. Tracta l’individu en el seu espectre social, familiar … les seves emocions, la seva forma de vida, la seva forma de menjar … És a dir, no hi ha malalties sinó malalts i el concepte de curació es produeix abans que la malaltia aparegui.

El sistemes de diagnòstic en MTX és clau i empra quatre mètodes: l’observació (vitalitat, color, pell, aparença física, i regions específiques del cos, la forma, color, qualitat i quantitat de les descàrregues), l’auscultació i olfacció (alteració dels sons i colors), l’interrogatori (als pacients sobre començament i desenvolupament de la malaltia, símptomes, durada …) i la presa de pols i palpació (de tòrax, abdomen, mans, peus). Hi ha 28 tipus de pols que s’observen en les dues mans i en tres posicions diferents que es relacionen amb òrgans i que donen una informació bàsica sobre el desequilibri de la persona.

La MTX tracta l’individu en el seu espectre social, familiar… les seves emocions, la seva forma de vida, la seva forma de menjar…

En MTX no es parla de malalties, sinó de Síndromes

No es tracta d’analitzar els símptomes un a un per trobar la causa de la malaltia, sinó que es tracta de comprendre el desequilibri energètic, fisiològic i emocional, psicològic, etiològic (és a dir les causes), etc. en el seu conjunt. No s’aïllen els símptomes, sinó que es busquen les relacions entre ells, les possibles causes tant externes com internes i els desequilibris subjacents a l’afecció. Seria una visió de conjunt una forma més global d’entendre al pacient.

Com explica Juliana Guzmán, professora de MTX al Centre d’Estudis Superiors i Teràpies naturals Philippus Thuban de Madrid, “si un malalt té una úlcera d’estómac, a Occident, es veu que hi ha una patologia en la qual hi ha unes causes, una fisiopatologia de l’estómac i un tractament igual per a tots els malalts. En MTX es parla de diferents síndromes, amb causes internes (emocions, per exemple) o externes (alimentació o fred …, per posar algun exemple) que cada pacient desenvoluparà amb símptomes diferents en funció dels desequilibris subjacents que pugui tenir en altres òrgans, no només a l’estómac, i de la seva evolució, en funció del context o de la vida que porti aquesta persona, en funció del seu entorn .., i tot això posat en relació de manera dinàmica …. interactuant … És com veure una pel·lícula, en lloc d’un fotograma.”

Però la MTX, en la seva adaptació a Occident, ha perdut molta part del seu contingut i dels seus orígens. Com ens explica Carlos Maudos, llicenciat en Medicina Tradicional Xina, professor a la Xina i expert en Morateràpia, “ja en arribar a Occident a la fi del segle XVII de la mà de missioners jesuïtes, per facilitar la seva acceptació per part dels metges de l’època , es va canviar el nom dels meridians i els van posar els noms dels òrgans principals als que nodreixen, la qual cosa fa que es perdi una part important del seu contingut i valor “…”

En la seva experiència professional i les seves freqüents estades a la Xina, Carlos Maudos destaca com a rellevant a l’hora d’entendre la MTX que, “la part material i bioquímica dels éssers vius està governada per la part immaterial, pels impulsos biofotònics i per les ones electromagnètiques que circulen per nosaltres a través de les nostres “autopistes digitals d’informació”. En això és en el que se centra l’MTX i no només en la part de l’acupuntura, jo diria que el més important és el Chi kung o gimnàstica energètica.”

La física moderna, gràcies a científics com Alexander Gurvich, el premi Nobel belga llya Prigogine o el biofísic alemany Fritz Albert Popp i a través dels seus descobriments sobre la comunicació de cèl·lules i òrgans per mitjà d’ones electromagnètiques, ha corroborat tota aquesta base energètica en la que es sustenta la MTX.

Segons Carlos Maudos, “a la Xina es dóna molta més importància a la Tui na (massatge terapèutic segons els canals energètics), la medicina herbal i sobretot, el Chi kung.” El Chi Kung o Qi Gong és una pràctica corporal formada per suaus moviments físics, exercicis respiratoris i concentració mental que va sorgir a la Xina fa uns 4.000 anys per tal d’enfortir l’organisme a nivell físic, mental i espiritual. “Chi” és l’energia vital i “Kung” el treball constant i el mestratge adquirit després d’un període de temps. El Chi Kung és, per tant, el cultiu i la pràctica de la mobilització conscient de l’energia per l’interior del cos.

La Medicina Tradicional Xinesa (MTX) permet investigar nous tractaments

To YouYou, premi Nobel de Medicina a 2105, deia al recollir el guardó “la nostra medicina tradicional és una font d’inspiració que requereix més investigació (…) la MTC amaga nombrosos beneficis per a la salut, encara per descobrir”. Aquesta científica octogenària i el seu equip d’investigadors van evitar milions de morts per malària gràcies a la artemisina. Les propietats d’aquesta planta , la artemísia annua (absenta), ja figuraven en diversos llibres històrics de medicina xinesa, com el ‘Manual de prescripcions per a emergències’ elaborat per Ge Hong al segle IV.

Tot i la ceguesa i tancament d’una part de la comunitat científica , les evidències, la tendència i la necessitat demostren que la MTX permet investigar nous tractaments, dissenyar protocols per a noves malalties i adaptar-se al patiment actual dels pacients i de la societat.

Autora: Marta Gandarillas, periodista

Bio Eco Actual, mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Desembre 2017