Els humans tenim coneixements científics i recursos tècnics suficients per, en teoria, alimentar tota la població del planeta i, al mateix temps, mantenir l’equilibri ecològic de la Terra. No obstant això, els sistemes de producció i distribució d’aliments que s’han imposat en les últimes dècades a la major part del món estan amenaçant de la mateixa manera a la salut de les persones i a la del medi ambient. Aquest és el diagnòstic de la situació actual que exposa l’informe Alimentació en l’Antropocè presentat el mes de gener per la comissió EAT-Lancet, un grup de treball creat per la revista The Lancet en què participen mig centenar d’experts en alimentació, salut, medi ambient, agricultura i desenvolupament.
El títol de l’informe fa referència a la denominació o concepte d’Antropocè com l’època geològica -en la qual ens trobem actualment- marcada per l’impacte dels humans sobre la Terra.
Vivim una situació alimentàriament “catastròfica, amb gairebé mil milions de persones passant gana i altres gairebé dos mil milions d’humans que mengen massa aliments que provoquen obesitat, malalties cardíaques o diabetis”, ha explicat Tim Lang, professor del Centre de Polítiques Alimentàries de la Universitat de Londres (Regne Unit) i coautor de l’estudi de la comissió EAT-Lancet.
L’informe proposa una Gran Transformació Alimentària amb la que s’aconsegueixi millorar la salut de les persones i del conjunt del planeta. “La Gran Transformació Alimentària significa una reducció important en el consum de carn i de productes lactis, i un augment substancial en el consum de vegetals”.
Els 10 punts clau de l’informe
L’informe Alimentació en l’Antropocè de la comissió EAT-Lancet ocupa 47 pàgines i de moment només ha estat editat en anglès. Aquests són els deu punts clau destacats pels propis redactors de l’estudi.
- Els aliments no saludables i produïts de manera no sostenible representen un risc global per a les persones i el planeta. Més de 820 milions de persones no tenen al seu abast aliments suficients per viure dignament i, per contra, una xifra encara més gran té una dieta poc saludable que provoca malalties i redueix l’esperança de vida. A més, la producció mundial d’aliments és la major pressió causada pels éssers humans a la Terra, en una activitat que amenaça els ecosistemes a escala local i global.
- Les tendències alimentàries actuals, combinades amb el creixement poblacional (es calcula que el 2050 es superin els 10.000 milions d’habitants a la Terra), estan posant en perill a les persones i al planeta. Es pronostica que la càrrega mundial de malalties no transmissibles empitjorarà i els efectes de la producció d’aliments sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació per nitrogen i fòsfor, la pèrdua de biodiversitat i l’ús de l’aigua i la terra reduiran l’estabilitat del sistema terrestre.
- La transformació des de la situació alimentària actual fins a l’adopció de dietes saludables i sistemes alimentaris ambientalment sostenibles són imprescindibles si es vol avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i l’Acord de París.
- Per avançar cap a una dieta saludable és imprescindible que tota la població tingui una ingesta calòrica adequada, amb una major quantitat i diversitat d’aliments d’origen vegetal, reduir al màxim els aliments d’origen animal i els greixos saturats, així com la de grans refinats, els aliments altament processats i sucres afegits.
- La transformació a dietes saludables per a l’any 2050 requerirà canvis substancials en la dieta, inclosa una reducció de més del 50% en el consum global d’aliments poc saludables, com la carn vermella i el sucre, i un augment del consum d’aliments saludables, com els fruits secs, més del 100%.
- La Transformació Alimentària que es proposa en aquest informe pot beneficiar substancialment la salut humana, evitant aproximadament entre 10,8 i 11,6 milions de morts per any en el conjunt del planeta.
- La producció d’aliments causa grans riscos ambientals a nivell mundial. Per tant, la producció sostenible d’aliments per a aproximadament 10.000 milions de persones no ha d’usar terra addicional, salvaguardar la biodiversitat existent, reduir el consum d’aigua i administrar l’aigua de manera responsable, reduir substancialment la contaminació de nitrogen i fòsfor, produir zero emissions de diòxid de carboni i no causar més emissions ni de metà ni òxid nitrós.
- La transformació a la producció sostenible d’aliments per al 2050 requerirà almenys una reducció del 75% de les pèrdues de rendiment, així com una redistribució global de l’ús de fertilitzants amb nitrogen i fòsfor. Els agricultors han d’adoptar pràctiques de gestió de la terra que limitin l’impacte de la seva activitat en el canvi climàtic.
- Els objectius científics per a les dietes saludables dels sistemes alimentaris sostenibles estan entrellaçats amb tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU; inclosos els que tenen relació amb la gestió de l’aigua, el clima, el sòl, els oceans i la biodiversitat.
- Aconseguir dietes saludables de sistemes alimentaris sostenibles per a tots requerirà canvis substancials cap a patrons dietètics saludables, grans reduccions en pèrdues i malbaratament d’aliments, i millores importants en les pràctiques de producció d’aliments. Aquest objectiu universal per a tots els éssers humans és a l’abast, però requerirà l’adopció d’objectius científics per part de tots els sectors per estimular una sèrie d’accions d’individus i organitzacions que treballen en tots els sectors i en totes les escales.
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2019
