L’alimentació dels animals destinats al consum humà té tal rellevància per a la salut que fa que tots els pinsos i els seus ingredients hagin de complir unes condicions màximes d’innocuïtat. Aquestes condicions han de garantir la salut tant dels animals als quals van destinats per a la seva alimentació com de les persones que es poden contaminar mitjançant el seu consum. És imprescindible que els pinsos mostrin uns nivells tan baixos de substàncies nocives que els facin aptes per al consum animal, i que un cop arribin al consumidor final la concentració d’aquestes substàncies sigui inferior als nivells que susciten preocupació i alarma sanitària.

Piensos para animales ¡peligrosos para nuestra salud!

Hi ha diferents substàncies que fan que els pinsos destinats a alimentació animal puguin posar en risc i perill la salut dels que mengen aliments d’origen animal. Són elements de diferent origen i naturalesa que alteren els pinsos i contaminen els aliments, podent-se agrupar en químiques, físiques i biològiques. Cadascuna d’aquestes substàncies presenta perills potencials diferents en ser fonts de contaminació pròpies i específiques. Poden estar formant part de les matèries primeres amb les que s’elabora el pinso o bé contaminar-lo amb aigua no apta en el seu processat. Aquests components nocius i perillosos entren en el pinso contaminant les matèries primeres, o bé s’incorporen durant els processos de manipulació, emmagatzematge i transport, per la qual cosa cal extremar les mesures higièniques sobre els mateixos.

Els pinsos contenen en la seva composició ingredients nutricionals de diferent naturalesa, matèries primeres de diferent origen com grans i llavors d’oleaginoses complets o convertits en farines, subproductes de la transformació de fruites i hortalisses, olis, altres pinsos, farratges com l’herba, el fenc i el farratge ensitjat, subproductes de fleca, subproductes de destil·leria com grans i glicerol, subproductes procedents de l’elaboració d’aliments, minerals, oligoelements i aglutinants, subproductes obtinguts dels animals, com la farina de carn, d’ossos i els greixos, farines de peix, de crustacis, subproductes de la pesca, algues marines i kril, i altres substàncies que s’afegeixen als pinsos per millorar les seves característiques, com els additius.

Els pinsos destinats a alimentació animal poden posar en risc i perill la salut dels que mengen aliments d’origen animal

Però juntament a ingredients nutricionals els pinsos animals també poden contenir substàncies químiques i microorganismes patògens, que els alteren i contaminen fent que alimentar-se dels animals i els seus derivats sigui perillós al marge de les consideracions ètiques. Entre les substàncies químiques s’han de considerar com a molt perilloses les dioxines, els dibenzofurans i els bifenils policlorats. Les dioxines són subproductes dels processos industrials l’origen de les quals és principalment els processos de fosa, el procés de blanqueig de la pasta de paper amb clor, i els herbicides i pesticides. No és exagerat considerar que la gran majoria dels casos d’exposició humana a les dioxines té inici per consum d’aliments d’origen animal, i que aquesta contaminació per dioxines prové al seu torn essencialment dels pinsos amb els que s’han alimentat els animals. Per això és tan important realitzar controls sanitaris sobre les dioxines que puguin estar presents en els pinsos i que permetin la seva eliminació de la cadena alimentària.

Altres contaminants químics són els metalls pesats. El cadmi, l’arsènic, el mercuri i el plom són presents en els pinsos i els ingredients dels mateixos, pel fet que aquestes substàncies químiques són contaminants molt abundants en el medi ambient. Els plaguicides organoclorats que s’apliquen en agricultura són tan persistents que un cop empleats s’acumulen en el greix dels animals que són alimentats amb els pinsos contaminats.

Los piensos destinados a alimentación animal pueden poner en riesgo y peligro la salud de los que comen alimentos de origen animal

Entre els contaminants d’origen biològic que alteren els pinsos estan les micotoxines, metabòlits secundaris tòxics de composició variada produïts per floridures i llevats, sent les principals l’aflatoxina B1, l’ocratoxina A, zearalenona, fumonisina B1, deoxinivalenol, les toxines T-2 i HT-2, que són d’especial atenció a causa dels seus efectes sobre la salut animal. La vigilància s’ha de centrar en les micotoxines ja que la transferència dels pinsos als aliments d’origen animal està demostrada i el consum afecta la salut. És el cas de la presència de l’aflatoxina B1 en el fetge, la llet, els ous i la carn. Els pinsos amb més riscos de presentar aflatoxina són els cereals, les llavors de cotó i els cacauets. No s’han de subministrar pinsos contaminats amb aflatoxines als animals destinats a la producció d’aliments.

Els aliments d’origen animal també poden presentar contaminants microbiològics l’origen dels quals es troba en els pastures, els farratges i els pinsos animals i vegetals que se’ls subministra. Poden patir contaminació microbiològica per Brucella, bacteri que es transmet a la llet; per Salmonella, que contamina la carn, llet i els ous. Els pinsos poden presentar paràsits com Echinococcus, Toxoplasma, Cisticercus i Trichinella, que en ser ingerits es desenvolupen i colonitzen als animals. Tots aquests patògens constitueixen un greu problema per a la salut si es consumeixen aquests productes infectats.

Per acabar ens hem de referir als medicaments veterinaris. A causa de l’ús massiu i continu que d’aquests es fa s’han de considerar un potencial risc per a la salut, ja que es troben en diversa concentració en els productes carnis i els derivats animals comercialitzats.

Autor: Raúl Martínez, Dietètica i dieto teràpia Homo toxicologia.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2019

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here