Un dels serveis ecosistèmics, realitzat pels sòls per garantir la vida, és el filtrat, amortiment i transformació dels contaminants, amb els consegüents beneficis sobre la productivitat, la salut dels cultius, la vida edàfica, la qualitat de l’aigua i la seguretat de la vida humana i animal. Però tot té un límit.
Pensem un moment en el terra de cultiu. Alguna vegada ens hem preguntat com fa per suportar en el seu si, tota la quantitat de components tòxics que comporta la pràctica de l’activitat agrària industrial? Potser el més fàcil -i preocupant alhora – sigui pensar que s’acumula i després es reparteix la càrrega tòxica entre els conreus, la edafobiodiversitat, l’aigua subterrània i els components, deixant-ne una mica per l’atmosfera en forma de gasos de diferent acció nociva.
Potser l’opció més àmpliament acceptada per una majoria de la ciutadania adoctrinada és que no hi ha contaminació o si n’hi ha és a nivells molt baixos, perquè com seria possible, que es consentís a nivell governamental aquest procés de toxicitat continuada per produir aliments a costa del recurs i de la salut de la població?
El coneixement és important per recuperar la capacitat de pensar i actuar en conseqüència, coneguem breument de què estem parlant. La contaminació del sòl de conreu, fa referència a un estat d’alteració química produït per l’acumulació de substàncies tòxiques -majoritàriament producte de l’activitat agrària com biocides, metalls pesats, hidrocarburs, compostos orgànics persistents, fertilitzants químics, antibiòtics– en unes concentracions que superen el poder d’amortiment natural del sòl.
El coneixement és important per recuperar la capacitat de pensar i actuar en conseqüència
La capacitat d’amortiment, és a dir la capacitat d’ “acumular sense mostrar simptomatologia”, és la suma de propietats específiques del sòl, relacionades amb el seu potencial per atenuar l’acció o la concentració d’aquests elements contaminants mitjançant: reaccions i processos físics i bioquímics regulats pels components del sòl, com el contingut d’argiles, el ph, el potencial redox, la capacitat d’intercanvi, la matèria orgànica, la temperatura, la humitat; mitjançant la protecció per nivells d’organització com l’estructuració o la humificació i mitjançant l’activitat detoxificadora del medi viu -plantes, macro i microorganismes-.
Aquests processos i components retenen, redueixen o degraden els contaminants i són una assegurança natural de protecció en temps real; però a l’igual que podria succeir a un nivell d’organisme, aquí també hi ha un límit, un nivell de càrrega tòxica que un cop superat pot resultar en la degradació i en la pèrdua de la funcionalitat del sòl de forma irreversible i aquest nivell de toxicitat dependrà no només de les característiques dels contaminants -origen, biodisponibilitat, nivell de persistència i mobilitat- sinó també de l’estat de vulnerabilitat en què es trobi el sòl.
La vulnerabilitat del sòl ens diu que és un recurs finit i no renovable a l’escala de temps que viu un ésser humà i està en relació directa amb el canvi d’ús i el maneig. Sembla evident que, amb la producció industrial a gran escala, ens estem carregant el nostre futur i el nostre present.
La FAO (2019) en el seu informe “La contaminació del sòl: una realitat oculta” explica, com aquest fet planteja un enorme desafiament; redueix la seguretat alimentària al disminuir el rendiment agrícola a causa dels nivells tòxics de contaminants i al fer que els cultius produïts siguin insegurs per al consum. En l’estudi, són nombroses les referències científiques que parlen de la disminució del rendiment dels nostres cultius en sòls amb elevada càrrega tòxica per disminució de la biodiversitat edàfica funcional, per deteriorament de la seva estructura, per desequilibris en la dinàmica dels nutrients, per interactuar amb altres processos degradatius com l’erosió i així un llarg etcètera de causes.
Però també fa esment el text, al que és una mica menys evident per silenciat, la relació que existeix entre la salut del sòl i la salut humana; relació que ja va quedar científicament evidenciada en la conferència que sobre aquesta temàtica va celebrar a l’octubre de 2018 el Soil Health Institute (SHI) (Morrisville, EUA). En aquest esdeveniment es van assentar les bases d’una agenda de col·laboració futura entre metges i experts en les ciències del sòl, concloent que el bon maneig del sòl és “un desafiament existencial a dia d’avui”.
Amb la producció industrial a gran escala, ens estem carregant el nostre futur i el nostre present
Actualment, existeixen nous enfocaments i tecnologies emergents per al tractament de sòls agrícoles contaminats, entre els quals s’inclouen mitjans com la remediació electrocinètica, la bioremediació o la fitoremediació. Però, no seria una millor opció aturar les pràctiques que la generen? Acabar d’una vegada amb aquest model d’agricultura i ramaderia que precisa d’enverinar per produir suposadament aliments.
Sabem que només una gestió agrària basada en el manteniment de sòls vius, fèrtils, resilients està prou preparada per minimitzar l’impacte de les pràctiques productives sobre el sòl; en el cas de la producció amb bases agroecològiques està comprovat en la pràctica i basat en la ciència, no només l’eliminació dels contaminants edàfics en el procés de transició, sinó també la seva desaparició en els agrosistemes i en la cadena alimentària.
Per a mi, la frase “desafiament existencial” és el mateix que dir no tenim més temps per pensar, és ara o potser mai. El que és evident és reconsiderar que el sòl necessita un procés sanador. El meu admirat Claude Auberg (2007) ho expressava d’aquesta manera “és un gran error seguir dedicant tant a curar i tan poc a prevenir”. Ens val la seva reflexió també per a aquests moments de crisi sanitària i evolutiva.
Llegeix la segona part de l’article
Autora: Juana Labrador Moreno, Dra. En Biologia i Professora d’Agroecologia a l’Escola d’Enginyeries Agràries de la Universitat d’Extremadura.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2020