Com hem vist en un article anterior, els sòls de cultiu estan sotmesos a una enorme càrrega tòxica, producte preferentment de l’activitat agrícola i ramadera industrial.

El necesario proceso detox de nuestros suelos de cultivo (ll)

En l’Informe Estat Mundial del Recurs Sòl (FAO, 2015) es va identificar la contaminació com una de les principals amenaces per als sòls i per als serveis als ecosistemes que aquests proporcionen. Nombrosos informes posteriors han demostrat el dany ambiental extrem que suporten els nostres sòls i les relacions d’aquesta agressió, amb processos com el canvi climàtic, l’augment de plagues, malalties, inseguretat alimentària i migracions humanes.

Malauradament, aquest i altres informes internacionals generats per experts de reconegut prestigi ressaltant la urgència en les mesures de prevenció i control de la contaminació, formen part d’això que dic “literatura científica”; una informació avalada per la ciència, que és presa per la ciutadania, com no probable a mitjà termini, assumint que en el cas que succeeixi, la tecnociència sempre pot oferir solucions i que els danys col·laterals, si n’hi ha, són un preu a pagar lligat a aquesta idea suïcida de progrés.

L’ús del compostatge disminueix la càrrega tòxica microbiana, vírica i antibiòtica dels fems i altres subproductes orgànics

No podem esperar que això canviï; ni els polítics per la seva ignorància i els seus interessos a curt termini, ni la ciència i la tecnologia aplicada a la producció per la seva agressivitat, ni la inanició d’una ciutadania que no exigeix ​​prendre mesures concretes ni demana responsabilitats, m’ofereixen gens de confiança i no obstant això, sí que hi ha moltes probabilitats que la degradació del sòl empitjori i la toxicitat augmenti; de fet amb la pandèmia del virus ja s’han disparat les veus que criden a augmentar les produccions, destacant com les agricultures alternatives no són opcions per a moments crítics i ja sabem com són els seus arguments de convincents per decret.

Avui més que mai, remarquem la importància de la prevenció de la contaminació, emfatitzant en la necessitat d’un marc d’actuació en el context productiu, sanador per al sòl i és en aquest últim punt en el que vull incidir.

Una gestió sanadora, basada en el manteniment de sòls vius, fèrtils, i resilients,  exigeix ​​un coneixement precís del recurs en l’àmbit que ens correspongui, científic, tècnic, experiencial- per reconduir la intensificació que comporta la pràctica productiva.

El necesario proceso detox de nuestros suelos de cultivo (ll)

Per la brevetat de l’espai, no puc enumerar accions in situ i ex situ per a cada tipus de contaminant, he preferit centrar-me en el marc teòric que proveeix coneixements per a la remediació, enfocats en el maneig cultural; premisses relacionades amb la gestió agroecològica que ens poden servir de pautes d’actuació en la prevenció, el control o la descontaminació.

  1. Un enfocament productiu basat en el maneig de sòls vius. El microbioma del sòl regula les funcions vitals de l’agrosistema; les sinergies i antagonismes que es produeixen en el seu si no són producte de l’atzar, estan enfocades a garantir un ambient adequat per al desenvolupament de la vida. La producció per bacteris, fongs i algues edàfiques d’enzims degradatius de contaminants com herbicides, pesticides, hidrocarburs, fenols i amines aromàtiques, entre altres, és un exemple del seu paper regulador.
  2. La fertilització del sòl està determinada per aportacions orgànics estables i de qualitat i aportacions minerals no sintètics, i la nutrició dels cultius està basada en la presència contínua d’una gran diversitat de nutrients i no en la quantitat puntual d’escassos macroelements Tot això disminueix la càrrega tòxica de la sobre-fertilització química i permet un millor metabolisme del component químic al sòl.
  3. L’addició de matèria orgànica com biomassa, necromassa, neomassa i la millora de la seva dinàmica en el sòl, afavorint la persistència i acumulació de fraccions més estables com les substàncies húmiques, assegura la retenció i inactivació de metalls pesats i biocides. L’ús de tècniques com el compostatge disminueix la càrrega tòxica microbiana, vírica i antibiòtica dels fems i altres subproductes orgànics. La bioestimulació nutricional de la edafobiodiversitat, és un altre camí per augmentar la degradació dels contaminants.
  4. L’ús d’una gran biodiversitat vegetal incloent arbres i plantes cultiu i no cultiu permeten processos naturals de fito-remediació. Les plantes poden tolerar, absorbir, acumular i degradar compostos contaminants impedint la migració dels metalls pesants cap al terra i les aigües subterrànies. A més, la rizodeposició, és una font de carboni orgànic en l’àmbit de l’arrel que estimula l’activitat enzimàtica degradativa microbiana.
  5. La no utilització de biocides químics de síntesi garanteix la nul·la concentració al sòl, la planta, l’aigua i l’atmosfera de la càrrega tòxica que està lligada a la seva aportació.
  6. La millora de l’estructura agregacional gràcies a pràctiques agroecològiques, millora el paper del sòl com a filtre biològic, evitant el pas de substàncies tòxiques a l’aigua i com a mitjà amortidor per als contaminants.

L’agroecologia suma al coneixement de pràctiques d’èxit tradicionals, el saber científic degudament provat i actualitzat

A més d’acords enfocats a una política comunitària de protecció, nosaltres podem prevenir, reduir o revertir el problema de la contaminació del sòl de cultiu i com a conseqüència de l’aire que respirem, l’aigua que bevem i els aliments que consumim des de l’ agroecologia, disciplina que suma al coneixement de pràctiques d’èxit tradicionals, el saber científic degudament provat i actualitzat.

La contaminació del sòl és invisible molt de temps i les conseqüències enormement negatives sobre la nostra qualitat de vida augmenten enormement la nostra vulnerabilitat. Recuperem els vincles amb la terra i actuem cada un des del nostre àmbit d’acció, abans que sigui massa tard, “no esperem a cavar el pou quan comencem a tenir set”.

Llegeix la primera part de l’article

Autora: Juana Labrador Moreno, Dra. En Biologia i Professora d’Agroecologia a l’Escola d’Enginyeries Agràries de la Universitat d’Extremadura.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2020