El consum de productes ecològics ha augmentat en els últims anys a mida que la societat s’ha anat conscienciant de l’alt cost que té per al medi ambient i la nostra salut el model alimentari agroindustrial predominant avui dia, que fa un ús intensiu dels recursos. Però sabem quines diferències hi ha entre l’agricultura ecològica i la convencional?
Sistema de producció de l’agricultura ecològica
El sistema de producció o d’elaboració d’un aliment ecològic i un de convencional varia i d’aquí vénen les diferències entre els productes obtinguts i els preus. L’agricultura ecològica busca obtenir aliments de màxima qualitat sense utilitzar productes químics de síntesi ni organismes modificats genèticament, mantenir o augmentar la fertilitat del sòl i persegueix preservar el medi ambient. Aposta per un plantejament integrador entre les tècniques i les pràctiques tradicionals i modernes que inclouen la fertilització biològica dels sòls, la recuperació de varietats tradicionals i el respecte pels cicles biològics en les recol·leccions.
Diferències substancials
“La diferència de l’agricultura ecològica amb la convencional és de base i de fons. És una concepció de la producció: l’ecològica basa la seva producció en cicles naturals i la convencional mira a la productivitat”, explica Rubén Valls, responsable comercial de Cal Valls, empresa familiar dedicada des de 1978 a la producció i elaboració de sucs i conserves vegetals de cultiu ecològic.
“Si vols conrear blat de moro convencional, parles amb un enginyer agrònom i et dirà el que necessites sense tenir en compte el tipus de sòl ni el clima. La planta creixerà, però amb una sèrie de mancances i en un entorn i clima no adequats. Començarà a tenir problemes: plagues, malalties… i ho solucionaran amb productes químics”, explica Rubén Valls, que afegeix:” En canvi, en el cultiu ecològic ens plantegem: quin tipus de sòl tinc i quines varietats es poden adaptar a aquest tipus de clima perquè la planta creixi sana i no hagi de tractar-la. Els tractaments ecològics no són mai tan eficients ni agressius com els utilitzats en l’agricultura convencional”.
Les pràctiques agrícoles convencionals se centren en els monocultius i en l’ús de fertilitzants i plaguicides que redueixen la fauna i la flora de l’entorn. Així, s’erosiona la fertilitat biològica dels sòls, s’empobreixen i s’han d’enriquir de forma artificial. “El sòl és fonamental per cultivar: ha d’estar equilibrat, estructurat i ser ric en matèria orgànica. No obstant això, en l’agricultura convencional és només el suport”, ens diu Valls.
Pràctiques agrícoles ecològiques
Xabier Mendía, gerent de Gumendi, empresa que conrea, condiciona i comercialitza productes ecològics per al seu consum en fresc des de 1992, també posa el focus en els sòls: “L’agricultura ecològica busca enriquir-los d’una manera molt més natural: amb compost i matèries orgàniques. Són uns sòls que, al no utilitzar-se pesticides, generen uns nivells de riquesa i fertilitat que no es veuen en la convencional”. I afegeix: “En algunes finques tenim sòls amb nivells de fertilitat tan alts als quals no hem de incorporar compost durant llargs períodes de temps”.
Com tenir cura del sòl? “Fent rotacions de cultius, amb adobs en verd -consisteix a conrear i enterrar una planta triturada a terra, especialment lleguminoses-, i aportant matèria orgànica”, detalla Valls. Així, s’aconsegueix reduir l’erosió hídrica del sòl i fixar el nitrogen atmosfèric.
La protecció dels cultius
Després d’analitzar els sòls i el clima, els professionals de l’agricultura ecològica trien les espècies i les varietats -tradicionals o millorades- que siguin més resistents. I ara toca protegir les plantes de malalties i plagues. Per a això, cal tenir en compte l’adequat maneig del sòl, la fertilització, el reg i les altres tècniques de cultiu, tal com exposa la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica / Societat Espanyola d’Agroecologia (SEAE).
L’espècie de bardissa Ribes nigrum beneficia pomeres, pereres i presseguers a l’augmentar els enemics naturals de les plagues
“Aniràs reduint les plagues i malalties poc a poc amb la utilització de diferents tècniques: pots jugar una mica amb els propis predadors, afavorir la pol·linització amb abelles, aconseguir eliminar certes plagues amb ratpenats i emprar feromones per la confusió sexual i evitar així la reproducció de les plagues, entre d’altres mètodes”, exposa Mendía.
En l’agricultura ecològica també es recomana conservar les tanques vegetals, un refugi temporal de nombroses famílies d’insectes auxiliars. Per exemple, segons recull la SEAE, s’ha demostrat que l’espècie de bardissa Ribes nigrum (groseller negre) beneficia pomeres, pereres i presseguers a l’augmentar els enemics naturals de les plagues. Així mateix, hi ha moltes plantes a la natura amb substàncies que poden emprar-se com insecticides, sent els més utilitzats en agricultura ecològica la rotenona, les piretrines naturals i l’oli de neem.
“Al sector convencional, quan tens un determinat problema amb una planta o arbre, vas al catàleg de fitosanitaris i obtens una solució agressiva i efectiva”, diu Mendía. “En l’agricultura ecològica les solucions són menys potents, així que has de avançar-te al problema i fer tractaments preventius més que curatius”.
“Per exemple, aquest any el fong de la monilia està fent molt de mal als presseguers. En l’agricultura convencional no és un problema important: es tracten i s’elimina. Però no és tan senzill a l’ecològica, així que has d’estar en constant alerta per detectar-ho com més aviat millor”. En aquest sentit, Valls afirma: “El cultiu ecològic d’arbres fruiters és més complicat si no són arbres autòctons”.
“La gent que consumeix ecològic està alineada amb el producte local”
Segons detalla la SEAE, en els últims anys l’ús d’argiles, com el caolí, que creen una barrera protectora en els fruiters, s’està desenvolupant com una eina molt eficaç en la prevenció i control de plagues tan importants per als fruiters de pinyol com la mosca de la fruita (Ceratitis capitata), carpocapsa (Cydia pomonella) i psila (Cacopsylia pyri).
Fertilitzants i productes autoritzats en agricultura ecològica
En l’agricultura ecològica es poden emprar una sèrie de fertilitzants i condicionadors del sòl, plaguicides i productes fitosanitaris autoritzats. Aquests estan recollits en els annexos I i II del Reglament (CE) 889/2008 de la Comissió, de 5 de setembre de 2008, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 834/2007 de Consell sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics, pel que fa a la producció ecològica, el seu etiquetatge i el seu control. El primer reglament de producció ecològica en el qual es va introduir i va protegir el terme va néixer el 1992 tot i que el concepte era anterior: a Espanya ja existien aquest tipus d’aliments.
Les tècniques de recollida de les fruites i les verdures són bastants similars en el sector ecològic i el convencional. Les diferències arriben a la post-collita (refredament, neteja, classificació i empaquetatge dels aliments): els productes de l’agricultura convencional són tractats abans d’introduir-los a les cambres frigorífiques per allargar la seva conservació. Per exemple, afegeixen cera a les pomes (si bé la tenen de forma natural, al rentar-les per treure restes de pesticides i brutícia també se’n va la cera) i en cebes i patates s’utilitzen productes per evitar la germinació.
El sector ecològic aposta més que el convencional per la venda de proximitat, ja sigui directa –d’agricultors a consumidors-o en botigues especialitzades, que “segueixen lluitant i mantenint-se”, ens diu Mendía. “La gent que consumeix ecològic està alineada amb el producte local”, afegeix.
Més que un sistema de producció
“La gent que porta ja anys en el sector ecològic va entrar quan no era un negoci: entrava per una sèrie de valors entre els quals estan unes millors condicions laborals. No és quelcom intrínsec ni obligatori, és una cosa conjuntural. No obstant això, a mesura que més empreses s’introdueixen en l’agricultura ecològica, es corre el risc de perdre aquests valors”, diu Mendía. “A més, degut a que el valor afegit és més alt, les condicions solen ser millors que les que hi ha al convencional, on hi ha una guerra de preus”.
“Ara els petits ens hem de reinventar i tornar a conscienciar al consumidor”
En la mateixa línia, Valls reflexiona: “Les empreses d’agricultura ecològica eren petites, familiars i artesanals, i compartien uns valors: el producte ecològic no era només un sistema de producció més saludable i respectuós amb el medi ambient, era un sistema integral que buscava una comercialització agrària més justa, una valoració del producte agrari i de la feina de l’agricultor, que perseguia un consum més responsable i sostenible. Això ha canviat amb la reestructuració del sector ecològic: ara hi ha grans empreses que s’hi han posat per especular”.
“Es pretenia crear un model comercial alternatiu al convencional per no acabar amb els mateixos problemes com la venda per sota del preu de cost. Malauradament, tot això s’ha quedat pel camí i ara els petits ens hem de reinventar i tornar a conscienciar al consumidor”, conclou Valls.
Autora: Cristina Fernández, Periodista & Blogger
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2020
