La canyella s’obté de l’escorça d’un arbre que pertany a la família del llorer – Cinnamomum verum zeylanicum – i és originari de Sri Lanka. El seu ús remunta a milers d’anys i es tracta, probablement, d’una de les espècies més antigues del món.
Les espècies són, al meu entendre, dels regals més meravellosos que ens ofereix la natura. Són capaces d’aportar el toc màgic de sabor als plats més diversos i, alhora, ens ofereixen les seves propietats medicinals tan preuades des de les cultures més antigues.
Usos de la canyella
Per obtenir la branqueta de canyella, s’extreu l’escorça de l’arbre i després es deixa fermentar durant 24 hores i es raspa la capa externa. Després s’enrotlla i es deixa assecar, normalment al sol.
Més enllà del seu ús culinari, la canyella ha estat utilitzada durant mil·lennis per les diferents cultures asiàtiques per el seu gran poder medicinal. Entre les seves propietats, la més coneguda és l’efecte hipoglucemiant, especialment interessant per a les persones amb problemes derivats d’una mala gestió metabòlica del sucre.
Usos medicinals
Acompanyar les receptes dolces amb un toc de canyella no només és una bona decisió des d’un punt de vista organolèptic, ja que hi ha una gran evidència científica que demostra que la nostra espècie millora la sensibilitat de les cèl·lules a la insulina, rebaixant els nivells de glucosa en sang i els seus efectes metabòlics. Està especialment indicada en pacients amb síndrome metabòlica, on conviuen un estat inflamatori i de resistència a la insulina.
Més enllà del seu ús culinari, la canyella ha estat utilitzada durant mil·lennis per les diferents cultures asiàtiques per el seu gran poder medicinal
Però el seu ús medicinal és molt més generós: es tracta d’una espècia amb una potent capacitat antioxidant i antiinflamatòria. El seu poder antioxidant és tan fort que, de fet, la canyella s’ha utilitzat durant molt de temps com a conservant natural.
La canyella està indicada, també, per millorar les digestions i per prevenir els refredats, ja que és expectorant i té propietats analgèsiques.
Diferents varietats de canyella
Hi ha dues espècies de canyella: el Cinnamomum aromaticum o cassia, que és la més comercialitzada actualment, i el Cinnamomum zeylanicum o verum. A primera vista no són tan fàcils de distingir, però hi ha diferències entre elles.
La canyella de Ceilan té un sabor més dolç i suau, mentre que la cassia és més forta i amarga. La canyella cassia sol contenir majors quantitats de cumarina, un aromatitzant natural que compleix una funció de defensa de la planta enfront dels depredadors i que, ingerida en grans quantitats, podria causar danys hepàtics i renals. A més, té un efecte antagonista de la vitamina K, que és la vitamina que intervé en la coagulació, amb la qual cosa, davant d’una lesió, podria comportar un major risc d’hemorràgia.
Si la canyella es troba en format de pols, necessitarem mirar l’etiqueta per saber de quina espècie es tracta. Si, en canvi, la trobem en branca, llavors serà més fàcil diferenciar-les: mentre que la canyella cassia té una capa d’escorça relativament gruixuda enrotllada, la de Ceilan té diverses capes fines d’escorça, també enrotllades.
Si voleu preservar les seves propietats i gust al màxim, us recomano que la guardeu en un pot hermètic i en un espai fresc i fosc. I, com sempre, el millor és apostar per productes procedents de l’agricultura ecològica.
RECOMENAT PER
Sol Natural
Autora: Pilar Rodrigáñez, Tècnica Superior en Dietètica
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2021
