Al gener es va posar en marxa el nou Reglament (UE) 2018/848 per a la producció ecològica i, amb ell, l’aplicació de les normes de producció ecològica a nous productes, com la sal marina i altres sals destinades a l’alimentació humana i animal. L’extensió de les certificacions és una bona notícia, mostra del creixement i la diversificació del sector. Però la creació de normes de producció específiques per a la producció de la sal està causant controvèrsia entre els productors artesanals.

sal ecológica
123rfLimited©pszabo. Refineria de sal Janubio, Lanzarote, Illes Canàries

Un nou producte ecològic

Tot i ser un mineral procedent de la naturalesa, la sal no sempre compleix amb els requisits de producció ecològica. Per això i en virtut del nou reglament, la Comissió Europea està treballat per a definir els mètodes de producció de sal ecològica i aclarir quin tipus sals poden comercialitzar-se amb el segell ecològic.

Fins ara, el Reglament de la Unió Europea no permetia l’ús de l’Euro Fulla en l’etiquetatge de la sal, tret que es tractés d’un condiment (és a dir, sal barrejada amb herbes ecològiques). No obstant això, algunes certificadores de caràcter nacional i privat sí que la certificaven com a producte ecològic. És el cas d’INTERECO a Espanya, Sativa a Portugal o Nature et Progrès a França, que van posar en marxa la certificació de la sal a petició dels fabricants i sota requisits particulars: establint sistemes de qualitat i traçabilitat, l’ús exclusiu dels additius autoritzats, revisions documentals, auditories in situ i recollides de mostres periòdiques.

La normativa pràcticament no distingiria entre mètodes de producció i obtenció de la sal, malgrat no presentar el mateix impacte ambiental.

Totes les sals poden ser ecològiques?

Per a estudiar quines mesures en línia amb el reglament podrien proposar-se, es va encarregar una anàlisi al Grup d’Experts per a l’Assessorament Tècnic sobre la Producció Ecològica (EGTOP, per les seves sigles en anglès), que va publicar la seva avaluació final al juny de 2021, “Sal marina ecològica i altres sals per a aliments i pinsos”.

Aquesta estableix que “el Reglament s’aplica a la sal marina i a altres sals per a l’alimentació enteses com a sal de qualitat alimentària obtinguda de la mar, de dipòsits de sal de roques subterrànies o de salmorres naturals” (secció 2.2.1). És a dir, permetria la recol·lecció i producció de sal mitjançant tècniques artesanals i tradicionals, així com procediments mecànics i industrials, prohibint l’ús d’explosius, dissolucions en les salmorres, l’evaporació i assecat directe amb gasos de combustió, petroli, fusta o carbó, l’ús de biocides i altres additius i auxiliars no autoritzats.

No obstant això, el plec de condicions que defineix les normes de concessió de l’Euro Fulla desperta inquietud entre alguns productors artesanals de sal marina, que veuen la proposta de certificació com a massa poc ecològica.

sal
123rfLimited©pierreolivierclement. Salines de Noirmoutier, França

Controvèrsia entorn de la normativa

La normativa pràcticament no distingiria entre mètodes de producció i posaria al mateix nivell la producció artesanal i la industrial, malgrat no presentar el mateix impacte ambiental. Organitzacions com la Federació Europea de Productors Artesanals de Sal marina (Artisanal Sea Salt Europe) s’han manifestat en desacord amb l’informe, apel·lant que la normativa seria massa laxa i podria arribar a contradir l’essència bio: “El contingut d’aquest document és extremadament preocupant, ja que la Comissió Europea s’està preparant perquè pràcticament tots els mètodes de producció de sal existents puguin optar a l’etiqueta ecològica, inclosos els menys respectuosos amb el medi ambient, com la sal de mina i la sal de buit (vacuum)” .

Productors artesanals demanen una normativa més estricta

Procediments que, apunten, serien responsables de la destrucció d’ecosistemes, l’abús d’energies no renovables i l’ús d’additius o coadjuvants que desvirtuarien el caràcter natural de la sal com a mineral. Tot això, des del punt de vista dels productors, entraria en contradicció amb els objectius verds de la política ecològica europea respecte a la preservació de la biodiversitat i a la reducció de la petjada ecològica, a més de desestabilitzar el mercat de la sal (perjudicant petits productors) i ocasionar confusió entre els consumidors.

“Per a la producció de totes aquestes sals no és necessari afegir cap additiu i podrien cobrir la demanda potencial d’aquest mineral a nivell europeu. Igual que no podem aspirar a conrear tomàquets ecològics en climes on no funcionen aquests cultius, no podem esperar que totes les regions d’Europa siguin productores de sal ecològica”, expressa en la mateixa línia l’Associació Espanyola de Productors de Sal Marina (Salimar).

La primera proposta per a estandarditzar la certificació de la sal es va rebutjar per ser massa flexible amb els objectius del Pacte Verd Europeu

Peticions a la Comissió Europea

Per això, els productors artesanals demanen coherència a la Comissió Europea i una normativa més estricta que contempli també el mètode de producció de la sal, perquè aquesta no suposi una amenaça ambiental. En concret, proposen que només es concedeixi l’Euro Fulla a la sal marina o de salmorres naturals, obtinguda per evaporació natural mitjançant l’acció del sol i el vent.

La primera proposta per a estandarditzar la certificació de la sal es va fer l’any 2019 i es va rebutjar per ser massa flexible amb els objectius del Pacte Verd Europeu. Només el temps dirà si ara la Comissió Europea opta per a prioritzar-los amb la certificació ecològica de la sal.

Autora: Ariadna Coma, Periodista

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Febrer 2022

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here