La fructosa és un sucre simple, un monosacàrid que és present de forma natural en molts aliments com la fruita, la mel i, en menor mesura, les verdures. També s’utilitza molt en la indústria alimentària, tal com és o en forma de xarops, normalment per endolcir els productes ja que té una dolçor superior a la del sucre (sacarosa). Els seus processos metabòlics a l’organisme són diferents dels de la glucosa i actualment se sap que el seu consum excessiu pot comportar un risc elevat per a la salut.

fructosa
123rfLimited©anitasstudio

Edulcorant diferent en el seu metabolisme

De forma natural, la fructosa està sobretot en la fruita, però en destaca el contingut en xarops, com el xarop d’atzavara i el de blat de moro. Tradicionalment s’ha dit també que és el sucre de la mel, encara que en realitat en la mel no predomina la fructosa ja que aquesta està en quantitats similars a la glucosa (vegeu taula 1). La fructosa també és un component important a l’edulcorant més utilitzat, la sacarosa o sucre de taula que, en realitat és un disacàrid format per una molècula de fructosa i una altra de glucosa.

fructosa

La fructosa igual que la glucosa i la sacarosa aporta 4 kcal per cada gram, però, és un sucre molt diferent en diversos aspectes com la dolçor i el metabolisme. El seu poder edulcorant és més del doble que el de la glucosa i gairebé el doble també del de la sacarosa (vegeu la taula 2). Això per si mateix, l’ha fet atractiva per a l’elaboració de molts productes, per exemple, melmelades, que han volgut reduir el sucre utilitzat a base d’afegir-hi fructosa, ja que amb menys quantitat s’obté la mateixa dolçor. Però, a més, combina molt bé a nivell organolèptic amb edulcorants, cosa que l’ha fet perfecta per a productes suposadament “sense sucres afegits” i fins i tot per a productes que, en el passat, es venien per a diabètics.

La ingesta de fructosa ha augmentat notablement durant les darreres dècades, sobretot pel seu ús a la indústria alimentària

Actualment hi ha una gran regulació d’aquest tipus de missatges en la publicitat i l’etiquetatge dels aliments, de manera que un producte “sense sucres afegits” no pot tenir ni glucosa, ni sacarosa, ni fructosa, ni cap altre ingredient que sigui ric en sucres o en fructosa i que s’afegeixi amb una finalitat edulcorant, per exemple, la mel, els xarops o els dàtils.

fructosa
Font: https://wiki.elika.eus/index.php/Poder_edulcorante *La lactosa no s’usa amb finalitats edulcorants, ja que gairebé no és dolça

Consum i riscos

La ingesta de fructosa ha augmentat notablement durant les darreres dècades, sobretot pel seu ús a la indústria alimentària i també com a alternativa al sucre convencional. Aquest increment no està exempt de riscos ja que se sap que el consum de fructosa afegida s’associa amb nivells alts de glucosa en sang, resistència a la insulina, acumulació de greixos al fetge, alteracions en els lípids en sang, especialment elevació dels triglicèrids , inflamació i augment de l’estrès oxidatiu. A llarg termini, aquestes alteracions contribueixen al desenvolupament de diabetis tipus 2, obesitat, malalties cardiovasculars i moltes altres patologies cròniques.

Un cop la ingerim, l’absorció de la fructosa es produeix a l’intestí prim, gràcies a un transportador, anomenat GLUT5. Un cop s’ha absorbit, és transportada a l’altra banda de les cèl·lules de la paret intestinal i gràcies a un altre transportador, anomenat GLUT2, passa a la circulació des d’on és transportada al fetge. Un cop allà, la fructosa es metabolitza gairebé completament i s’utilitza per reposar el glucogen hepàtic i per a la formació d’àcids grassos (greix). Tot i això, amb la glucosa no passa el mateix, ja que la major part de la glucosa de la dieta travessa el fetge i es dirigeix al múscul esquelètic, on es degrada com a combustible energètic, i al teixit adipós on participa en la síntesi de triglicèrids, com a magatzem de greix, però també per a la producció d’energia. És clar que un excés de glucosa tampoc ens convé.

La ingesta d’aquest monosacàrid a partir de la fruita no suposa cap problema ja que la quantitat és molt menor i a més va associada a fibra

Un consum excessiu de fructosa afavoreix l’acumulació de greix al fetge, portant a un fetge gras no alcohòlic, i això provoca l’augment de lípids aterogènics a la sang, del pes corporal i d’altres trastorns metabòlics associats amb el risc de malaltia cardiovascular i altres malalties. És important destacar que el consum de fructosa afegida ens fa augmentar el pes corporal encara sense prendre un excés de calories totals, és a dir, que les persones que cuiden la seva alimentació però que tenen un consum habitual de fructosa com a sucre afegit a la seva dieta, estan en risc de tots aquests problemes.

Per evitar-los, és molt important la restricció de sucres a la dieta, especialment el consum de fructosa com a sucre afegit o d’aliments rics en fructosa com els xarops d’atzavara o de blat de moro, i, en menor mesura, la mel i els dàtils. La ingesta d’aquest monosacàrid a partir de la fruita no suposa un problema ja que la quantitat és molt menor i a més va associada a fibra i a altres components beneficiosos per al metabolisme com son vitamines i antioxidants.

Autora: Laura I. Arranz, Doctora en Nutrició, farmacèutica i dietista-nutricionista | www.dietalogica.com

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Octubre 2022