Per què costa canviar d’hàbits alimentaris? I és que, encara que tots sabem que allò que mengem repercuteix directament en el nostre benestar, no sempre ens adonem del veritable potencial d’una bona nutrició i no sempre aconseguim aquests canvis que desitgem.
Menjar no és només ingerir aliments per nodrir-nos, sinó que té moltes connotacions a la nostra història evolutiva i personal que fan que no sigui tan fàcil canviar si no hi ha una motivació molt potent. Menjar té una dimensió cultural i social importantíssima, però també educacional i emocional i, encara més, també estem condicionats per la nostra biologia
Comencem pel principi. Estem dissenyats perquè tinguem més afinitat pels aliments calòrics, simplement per una qüestió de supervivència, si hi ha poca disponibilitat el més segur és escollir allò més calòric, per això instintivament no triarem res semblant a un plat d’enciam. Però, a més, vivim en un context cultural i social que ha marcat la nostra manera de menjar i els plats que hem après a elaborar o apreciar. I en l’educació influeixen enormement factors com si a casa es menjava verdures i fruites o no massa, si ens van ensenyar a menjar de tot, si els plats se servien molt plens o no tant, si ens donaven premis comestibles per un mal dia, si se celebrava habitualment amb productes dolços que delectaven els nostres paladars, etc. I, per si no n’hi hagués prou, tenim també tota la part emocional i de perfil psicològic del menjar de cadascun de nosaltres. Pot ser que tinguem tendència a compensar el que ens passa menjant ja que això ens genera cert plaer momentani que ens ajuda, o pot ser que siguem hedònics i ens encanti buscar aquest gaudi al menjar o, per contra, potser siguem més estrictes i que mengem només el que realment considerem necessari. Així que canviar la manera de menjar d’una persona no és habitualment fàcil.
D’altra banda, actualment, la quantitat d’estudis que associen la nostra dieta amb un millor o pitjor estat de salut són pràcticament innombrables. Sabem, per exemple, que una dieta basada en vegetals amb abundants fruites i verdures aporta grans beneficis que són encara més grans si aquests aliments són ecològics i de temporada. És important que aporti una bona quantitat de vitamines, minerals, fibres, greixos saludables, proteïnes i que sigui ajustada en greixos en conjunt, però sobretot en greixos saturats i el més mínim en sucres afegits i aliments ultraprocessats. També sabem cada cop més l’important d’evitar altres substàncies com els pesticides, els metalls pesants o els antibiòtics. Això ho sap la ciència i cada cop som més els consumidors que tenim clar que ens volem cuidar, però, de vegades el dia a dia i algunes circumstàncies boicotegen els nostres bons propòsits. Per exemple, en dies de molt estrès potser mengem pitjor, o si hem de fer menjars fora de casa també o potser mengem bé, en general, però en moments concrets l’ansietat, el cansament o la manca de temps per a nosaltres mateixos, ens fa menjar més i pitjor.
I és que vivim en un entorn poc favorable per cuidar-nos, poc favorable per al menjar saludable, per al descans i per a l’activitat física, però, tot i així, ho podem fer, de vegades només necessitem unes quantes idees i un mètode o una organització per fer els canvis que necessitem.
Per això, de la teoria del menjar saludable a la pràctica hi ha tot un món i d’això ens en parla actualment la neurociència. El comportament alimentari i la presa de decisions relacionades amb els aliments es troben entre les conductes més complexes. L’acte de menjar sol ser iniciat per un estat de dèficit energètic fisiològic, la gana, o per un desig de menjar, cerca de plaer o recompensa. Hi ha altres mecanismes, com la sacietat, que ens ajuden a saber quan deixar de menjar i tot això orquestrat per multitud de senyals que involucren el cervell i altres òrgans com l’intestí i que estan influenciades pel que mengem i com mengem. Per exemple, aquests senyals no s’activen adequadament quan mengem ràpid i en poc temps, així que menjant de pressa és difícil sadollar-se. Actualment es considera molt important entendre la neurobiologia del comportament alimentari i la seva dinàmica per a l’avenç de les ciències nutricionals i la salut pública, ja que no serveix de res que ens diguin què hem de fer si no ens ajuden en el “com”. Estudis en humans i també en animals posen de manifest que les nostres eleccions al menjar dependran de molts factors, d’experiències passades i actuals, de l’entorn, de l’etapa vital on estiguem i també del nostre estat de salut.
Tot i que no tan actual, William James (1842-1910) un filòsof i psicòleg nord-americà de la Universitat de Harvard, va crear un principi molt d’acord amb tot aquest tema: “per crear, canviar o trencar un hàbit, un l’ha de realitzar durant 21 dies doncs passat aquest temps, l’acció quedarà interioritzada i funcionarà de manera automàtica”. És una cosa que també ens explica la neurociència, hem d’afavorir aquest entrenament amb conductes noves perquè el nostre cervell pugui assimilar els canvis de forma gradual i els incorpori als seus circuits neuronals de funcionament normal oblidant els vells costums. I facilitar eines per fer més fàcil aquest entrenament és important, ajudar les persones que volen canviar a organitzar-se a les seves rutines, a comprar i triar millor, a cuinar amb idees senzilles, etc. Tot per poder gaudir d’aquest procés de canvi i arribar a menjar saludable sense esforç i per veritable plaer, hi pot haver alguna cosa millor?
Autora: Laura I. Arranz, Doctora en Nutrició, farmacèutica i dietista-nutricionista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2024
