María Villanueva és la Responsable de Comunicació de Sol Natural, marca ecològica pionera i de referència del mercat estatal. Fundada el 1992, distribueix més de 400 referències en productes ecològics i conserva l’esperit d’empresa familiar. Acaba de presentar la seva nova campanya «Molt d’amor, zero trampes» per divulgar els beneficis de l’agricultura ecològica.

Maria Villanueva

Sol Natural ha estat el patrocinador oficial de la darrera edició dels premis Eco & Organic RETAIL Awards. Què us va portar a fer aquesta aposta i com valoreu el resultat?

La veritat que ha estat un plaer poder patrocinar aquests premis que visibilitzen la tasca tan important que duen a terme tots aquells comerços que apropen al consumidor el producte ecològic. Des de les petites botigues, com ara herboristeries i dietètiques, que formen el teixit més important del retail ecològic, i que sens dubte ofereixen la millor experiència personalitzada al client. A les grans cadenes que cada cop més amplien el lineal ecològic, permetent que aquest tipus de productes estiguin més a prop i a l’abast d’un nombre més gran de consumidors.

Sens dubte, aquests premis són una excel·lent oportunitat per a aquest reconeixement, i a més estan en el context ideal, Organic Food Iberia, on es donen cita els actors més importants del sector bio.

En què consisteix la vostra nova campanya «Molt d’amor, zero trampes»? Quines àrees abasta i quins objectius persegueix?

Aquesta campanya neix d’una reflexió, perquè encara hi ha molta gent que es pregunta «Però què té el producte ecològic?», ​​«Què el fa especial?». I la veritat és que és increïble que encara hàgim de defensar que el producte ecològic és millor, perquè resulta molt obvi que ho és.

I no és tant què tenen els aliments ecològics com el que no tenen: parlem d’evitar organismes modificats genèticament, pesticides i molts dels additius de l’alimentació convencional.

«Apostar per l’alimentació ecològica és l’únic camí possible»

Els aliments bio són els únics que juguen net, els únics honestos, els únics que no fan trampes. Són els que s’aconsegueixen amb amor per totes les formes de vida: des dels microorganismes que fan que la terra sigui fèrtil, els petits animals que viuen als camps de cultiu (com rosegadors, rèptils, insectes, ocells…), els éssers humans… i en general amor pel planeta.

I la campanya «Molt d’amor, zero trampes», que aconsegueix resumir tot això en 4 paraules, té un objectiu molt clar: informar sobre els beneficis d’una alimentació ecològica, però sobretot conscienciar que apostar per aquest tipus d’alimentació és l’únic camí possible.

A la campanya abordem molts temes, des de l’impacte dels pesticides, additius, organismes modificats genèticament… Desmentim alguns mites, que suposen barreres de compra, com si l’alimentació ecològica és més cara, si és més saludable, si pot alimentar el món… I també un punt clau: entendre com va començar tot.

Perquè no sempre ens hem alimentat així. Fa dues generacions, abans que arribés la industrialització i la producció massiva, l’agricultura es basava en els mateixos principis que l’agricultura ecològica: es feien servir mètodes naturals i sostenibles per cultivar aliments. Però després de la Segona Guerra Mundial, amb l’explosió demogràfica hi havia moltes boques per alimentar. I és aquí quan va començar l’anomenada «Revolució Verda», que va millorar les tècniques agrícoles per augmentar la productivitat, però a canvi, ens ha deixat un bon marró. Empobriment dels sòls, contaminació de recursos hídrics, incidència en la biodiversitat… I amb un impacte molt negatiu en la nostra salut, és clar.

La informació i la divulgació són dos aspectes essencials en la promoció del consum ecològic. Com creus que cal comunicar els beneficis de l’agricultura ecològica?

És clar que els consumidors ens preocupem cada cop més per la nostra salut, i som més crítics amb els productes que consumim. Però el focus està molt posat a la nutrició. Per exemple: «Quants grams de sucre contenen aquestes galetes? Amb quin tipus de farina estan fetes? Contenen oli de palma?».

I sí, la nutrició és molt important. Però no ens preguntem com s’ha cultivat aquest blat, si està modificat genèticament, si s’han fet servir pesticides, fertilitzants… o quants additius porten aquestes galetes.

És a dir, hem perdut tant la connexió amb l’origen dels aliments, que cal informar i formar el consumidor. Explicar molt bé què hi ha darrere dels aliments que afegeix a la cistella de la compra. I en aquest punt, amb tota la informació a la mà, aquí és quan es pot prendre una decisió conscient.

«Els aliments bio són els únics que juguen net, els únics honestos, els únics que no fan trampes»

Cada cop hi ha més consciència sobre el greenwashing i els perills que comporta. S’estan duent a terme prou estratègies per frenar-lo?

Sí, el greenwashing és una altra de les trampes de la indústria. Aquí es donen dos factors: d’una banda, i per sort, la cura del medi ambient i la biodiversitat és un tema central per a la societat. D’altra banda, el consumidor necessita creure a la marca que hi ha darrere dels productes. Ja no serveix que una empresa digui: «compra’m a mi, que sóc la millor». El consumidor necessita conèixer la marca i comprovar que els valors que transmet estan alineats amb els seus.

Així que el mercat s’adapta a les necessitats del públic i es construeix un discurs que satisfà el consumidor: sóc una marca respectuosa amb el medi ambient, sostenible, i ho dic ben alt perquè ho sàpigues i m’escullis a mi.

I és fantàstic, perquè podem veure que moltes empreses estan fent veritables esforços per canviar els hàbits de producció.

Però és clar, també ha derivat en un ús excessiu d’aquest tipus de missatges en les estratègies de comunicació de moltes marques, de vegades falses, perquè són les paraules màgiques que com a consumidors volem escoltar.

I ja no són només les paraules utilitzades, com ara «natural» o «sostenible» les que poden confondre el consumidor. També es fa servir el color verd, imatges de plantes… que transmeten de forma enganyosa que un producte és ecològic.

«Hem de ser més transparents i clars a la nostra comunicació. A més de dir què fem, hem d’explicar com ho fem»

És clar que cal frenar aquest tipus d’estratègies. En primer lloc, per protegir el consumidor de l’engany. En segon lloc, per protegir el medi ambient, perquè lluny de millorar les seves pràctiques, moltes empreses oculten el seu impacte mediambiental negatiu amb telons de fum. Però també pel bé del sector ecològic, perquè quan es descobreix un cas de greenwashing, els consumidors immediatament perden la confiança en els productes «verds». Això no penalitza només l’empresa que enganya; la desconfiança s’estén a les empreses del sector ecològic. Empreses que realment estan fent un esforç per cuidar el seu entorn i per reduir-ne l’impacte negatiu.

Si tenim en compte que el 53% de les afirmacions mediambientals en l’àmbit europeu el 2020 eren vagues, enganyoses o infundades, i que el 40% no tenien base real, no és estrany que més de la meitat dels consumidors no confiïn en els discursos de les marques.

Així que, els canvis en la legislació en l’àmbit europeu, com ara la recent directiva contra el greenwashing, són una peça clau per frenar aquest tipus de pràctiques. Però també les marques hi juguem un paper important. Hem de ser més transparents i clars a la nostra comunicació. A més a més de dir què fem, hem d’explicar com ho fem.

Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor i Politòleg.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Juny 2024