Un aliment que guanya popularitat per la seva riquesa nutricional, conegut per la seva capacitat antioxidant i el seu efecte positiu sobre el metabolisme. Parlem de l’espirulina.

espirulina
123rfLimited©pinkomelet

Què és l’espirulina?

Tècnicament, l’espirulina no és cap alga. Es tracta d’una microalga o un bacteri conegut com a cianobacteri. Té forma d’espiral, d’aquí en prové el nom, i el color es deu a la presència de clorofil·la i ficocianina, dos fitonutrients que li aporten la seva característica pigmentació verda fosca i blavosa.

Creix a l’aigua, sigui dolça o salada, en oceans i llacs amb un pH alcalí, i es pot cultivar, collir i processar fàcilment. Tant és així que es considera la microalga més cultivada al món, amb més de 90.000 tones anuals.

Propietats nutricionals reconegudes

Pel que fa al seu perfil nutricional, presenta macro i micronutrients interessants, com ara vitamines, minerals, antioxidants i proteïnes d’alt valor biològic. Té una baixa aportació calòrica i un alt contingut en fibra, per la qual cosa resulta saciant. De fet, la qualitat nutricional ha estat reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Fins i tot han destacat el potencial per lluitar contra la desnutrició.

Aproximadament, entre el 60 i el 70% del pes sec és proteïna, una quantitat superior a altres fonts de proteïna vegetals. Així es converteix en una aliada per a la recuperació muscular després de la pràctica esportiva, o per a totes aquelles persones que segueixen una alimentació vegana o vegetariana.

Conté vitamina A en forma de betacarotens, vitamines del grup B i vitamina K. Entre els minerals i oligoelements destaquen el ferro, el magnesi, el potassi i el coure. Especialment si es cultiven en aigua salada, algunes varietats contenen també sodi i iode, encara que en menor proporció.

Com consumir-la?

La forma més habitual de consumir-la és seca i en pols, o bé en forma de comprimits o tauletes. Les seves agradables propietats organolèptiques permeten afegir-la a sucs, liquats, sopes, purés, cremes de verdures, amanides i una gran varietat de preparacions.

Gràcies al seu sabor neutre i fresc, també es pot menjar fresca: untada en torrades de pa, combinada amb iogurt, incorporada a salses fredes… Les possibilitats d’aquest format innovador són múltiples i, a més, permeten aprofitar al màxim els beneficis nutricionals.

Autora: Ariadna Coma, Periodista

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Octubre 2024