L’alcaloide de mitja humanitat. S’ha estimat que cada dia es beuen al món entre 1,8 i 2 mil milions de tasses de cafè, generalment al matí (65%). Entre la meitat i un terç de la població mundial pren cafè cada dia.
A Espanya, el 63% dels més grans de 15 anys, uns 22 milions de persones, prenen cafè, de les quals el 55% pren 1-2 tasses; el 24% prenen 3-4 tasses i el 21% restant (uns 4,6 milions de persones) prenen 5 o més tasses de cafè al dia. Beure cafè és un hàbit dels més arrelats. El cafè és la beguda més utilitzada després del te i l’aigua, però es pot convertir en addictiu, especialment per als qui prenen més de 3-4 tasses al dia.
El contingut mitjà de cafeïna d’una tassa de cafè és de 300 mg, tot i que a la majoria de textos de nutrició es diu que és de 150 mg. Això és una estratagema poc lleial, perquè la “dosi” de cafè estudiada pels nutricionistes és la meitat de la que habitualment serveixen a qualsevol bar.
Per què varia el límit?
Avui sabem que hi ha efectes beneficiosos del cafè a l’organisme, si es posa un límit al seu consum. Segons un estudi del 2020 de The American Journal of Clinical Nutrition, com a màxim es poden prendre sis tasses petites! repartides al llarg de la jornada. Prendre sis tasses al dia podia incrementar el risc cardiovascular un 22%, però l’estudi es va fer en 500.000 persones de Gran Bretanya, on el cafè és més diluït que els nostres espressos.
Per calcular la quantitat
Per no perdre de vista la noció de les tasses que es prenen, o bé si es beu en tasses o gots grans (o bé els consumidors de cafè no sàpiguen exactament quanta quantitat poden prendre), hi ha aplicacions de calculadores de cafeïna i pàgines web que permeten fer un càlcul més precís. Per exemple, el portal Caffeine Informer, on s’ha d’introduir el pes i després indica el límit diari de cafeïna que es pot prendre. I també les aplicacions The Coffee Counter i Coffee Kick Calculator.
Cafeïna: per què convé que la controlem
La cafeïna és l’alcaloide del cafè i la responsable de la seva capacitat addictiva. Pot ser una mica carcinògena, perquè el cafè és una baia torrada (especialment si està massa torrada, gairebé cremada), però també perquè conté altres substàncies nocives (com els quitrans, la pirimidina i la creosota), totes elles lligades al torrat. De tota manera, de moment no existeix cap estudi definitiu que relacioni el consum de cafè amb el càncer.
El consell és prendre cafè de torrat lleuger; per això el cafè més negre és menys adequat per a la salut. El cafè torrefacte (amb sucre afegit en torrar-lo) convé descartar-lo del tot. L’efecte de la cafeïna sobre el cos és complex, perquè també augmenta la producció de cortisol, l’hormona relacionada amb l’estrès i l’augment del qual pot provocar hipertensió. A més, el consum de dosis altes de cafeïna (a partir de més de 3 tasses de cafè espresso al dia) redueix visiblement la fertilitat tant masculina com femenina. També es relaciona la cafeïna amb els dolors premenstruals i de la regla.
Finalment, el cafè provoca acidesa d’estómac, i si hi afegim molt sucre blanc, més (podem eliminar el sucre, o bé substituir-lo per unes gotes de xarop). I és convenient prendre’l a la temperatura adequada: mai superior a 60ºC.
També hi ha avantatges
S’ha demostrat que un consum moderat de cafeïna aporta antioxidants i és un tonificant excel·lent, eleva el llindar de resistència i ens fa secretar adrenalina. Seria l’estímul permanent de la glàndula suprarenal (la que produeix l’adrenalina) cosa que pot acabar produint fatiga per sobreesforç i reduir una mica les defenses. El cafè millora l’alerta mental, la memòria i el temps de reacció als problemes, així com la sociabilitat. Així mateix, és una ajuda complementària en cas de processos depressius. I en cas de tendència a la diabetis, els bevedors d’una tassa de cafè al dia redueixen el risc de patir-la un 7%. No se sap bé l’efecte íntim que el cafè té sobre el fetge, però sobre la vesícula biliar té un efecte estimulant de la secreció, per la qual cosa sí que és cert que el cafè després d’un àpat abundant és una interessant ajuda digestiva.
El consum de cafè, tant normal com descafeïnat, sembla tenir algun efecte positiu sobre la degeneració cerebral pròpia de la gent gran. Es creu que tindria algun efecte protector sobre les neurones i això podria reduir la incidència de malalties tan temibles com el Parkinson o la síndrome d’Alzheimer. Aquest efecte s’atribueix més a l’àcid clorogènic del cafè que a la cafeïna. Fins i tot la cafeïna s’ha utilitzat en dietes de reducció de pes, perquè augmenta el metabolisme de l’organisme i el procés d’eliminació del greix corporal.
I si és descafeïnat?
El cafè descafeïnat, per altra banda, encara conté una mica de cafeïna, d’uns 7 a 10 mg de mitjana, encara que hi ha una gran variabilitat, perquè un cafè de bar descafeïnat pot tenir fins a 25 mg per ració.
Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2024
