Els alcaloides de la pirrolizidina són un grup de substàncies químiques presents en plantes de manera natural com a defensa contra herbívors, insectes o microorganismes com els fongs i bacteris. Fins ara, se n’han identificat més de 600 i se sap que són produïts per més de 6.000 espècies de plantes arreu del món, majoritàriament per cinc famílies: Asteraceae, Boraginaceae, Fabaceae, Orchidaceae i Apocynaceae.
Estar exposat a aquests químics pot comportar efectes adversos tant per als humans com per als animals. Per a donar lloc a efectes negatius al nostre cos, els alcaloides de la pirrolizidina primer han de sotmetre’s a biotransformacions, és a dir, passar per múltiples reaccions químiques a dins del nostre organisme. Aquestes reaccions poden portar a diferents resultats, des de l’excreció via orina fins a l’activació i desencadenament d’efectes tòxics. Tota aquesta activitat es duu a terme principalment al fetge.
La gran diversitat estructural d’aquests alcaloides té una influència directa sobre la seva toxicitat, ja que no tots en tenen la mateixa. Cada tipus d’alcaloide es comporta d’una manera diferent dins del cos, i això pot provocar que alguns s’absorbeixin amb menor o major proporció. Actualment, s’estudia la presència i distribució d’aquests compostos en detall per a millorar els protocols de seguretat i recomanacions.
La presència d’aquestes substàncies en aliments pot ocórrer de manera no intencionada. Alguns exemples podrien ser la mel o els suplements alimentaris, on hi poden acabar arribant per vies molt diverses. Per exemple, les abelles poden recollir pol·len de plantes contaminades, i per tant aquests poden acabar en la mel. Un altre exemple serien les infusions o el té, on hi poden acabar de manera accidentada a causa de la recol·lecció conjunta amb fulles contaminades. En aquest sentit, les bones pràctiques agrícoles son un element clau per a evitar la presència d’aquests contaminants.
La presència d’aquestes substàncies en aliments pot ocórrer de manera no intencionada
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), ha avaluat el risc dels alcaloides de la pirrolizidina en diverses ocasions en diferents productes alimentaris. Aquests estudis analitzen, entre d’altres, el nivell d’exposició de la població a aquestes substàncies per tal d’avaluar-ne el risc associat. Una de les conclusions més importants a destacar d’aquests estudis és que hi ha una categoria química en particular d’aquests compostos que resulta d’especial preocupació: els anomenats 1,2-insaturats. Aquests s’investiguen, per tant, amb especial atenció.
Una gran exposició a aquests alcaloides por provocar efectes a curt termini, és a dir, efectes aguts. Una de les conseqüències més destacades és el desencadenament de malalties hepàtiques com la malaltia veno-oclusiva, que pot comprometre la funció del fetge. Això s’ha vist reflectit en brots registrats a països com Pakistan o Índia, associats al consum de cereals contaminats amb aquests alcaloides. D’altra banda, en cas d’exposició prolongada o crònica, tant agències de seguretat alimentària com múltiples estudis científics han advertit del seu potencial de carcinogènesi, és a dir, capacitat d’afavorir el desenvolupament de càncers.
Per determinar el perill que representen els alcaloides de la pirrolizidina en els aliments, els experts utilitzen molts enfocaments diferents buscant assegurar la seguretat de les persones més vulnerables: el principi és garantir la seguretat dels més vulnerables i així protegir a tota la població. Des de les primeres advertències al perill d’aquestes substàncies per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) al 1988, fins a dia d’avui, aquesta problemàtica s’ha estudiat arreu del mon. Això ha donat lloc a noves normatives, com per exemple a la Unió Europea, on des del 2022 a Europa existeixen límits màxims permesos de alcaloides pirrolizidínics per a diverses categories d’aliments.
Mantenir controls oficials regulars i adoptar pràctiques agrícoles responsables contribueix a la salut mediambiental i assegura la protecció a les persones
Gràcies a la recerca científica i les regulacions alimentàries, cada vegada tenim més eines per controlar-ne la presència i minimitzar el risc per als consumidors. Evitar la contaminació per alcaloides de la pirrolizidina és fonamental per assegurar la seguretat dels aliments. Per això, cal que tots els actors implicats en la cadena de producció siguem conscients de la seva importància i hi col·laborem. Factors com ara la dificultat d’identificar les plantes que en produeixen fan que siguin necessaris els controls rigorosos que permetin identificar riscos i assegurar la seguretat dels nostres aliments. La millora en el desenvolupament de mètodes analítics de detecció més eficaços en aliments, juntament amb l’aplicació de regulacions, contribueixen a garantir cada vegada més i de manera continua la seguretat dels nostres aliments.
La rotació de cultius és una de les tècniques més importants per a la producció agrícola. En particular, pel que fa a la producció ecològica, un dels elements clau és la promoció de la biodiversitat en els sistemes agrícoles. Aquesta diversificació en el cultiu ens permet mantenir més sota control les zones agrícoles, evitant el creixement de plantes productores d’alcaloides pirrolizidínics. A més, en l’agricultura ecològica, es promou el control mecànic o manual de les males herbes, en vers de l’ús dels mètodes químics com els pesticides, fet pot ajudar a eliminar encara més eficaçment la presència de plantes productores de substàncies tòxiques.
En conclusió, mantenir controls oficials regulars i adoptar pràctiques agrícoles responsables no només contribueix a la salut mediambiental, sinó que també assegura la protecció a les persones. Gràcies a aquests esforços, podem tenir la confiança que els aliments que ens arriben a taula son cada vegada més segurs.
Autora: Roser Fabrés, Tecnòloga d’aliments
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2025
