L’obesitat està classificada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a malaltia crònica i recurrent. A Espanya, prop del 19% de la població adulta pateix obesitat i un 37% té sobrepès.
A la població infantil les dades no són menys preocupants: més del 40% dels nens i nenes presenten excés de pes, situant el país entre els primers d’Europa, segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO).
Més enllà de les xifres, l’obesitat és una condició que afecta la salut física, el benestar emocional i el sistema sanitari. Està associada a més de 200 malalties, entre elles diabetis tipus 2, patologies cardiovasculars i determinats tipus de càncer. Per això, la prevenció i el tractament s’han convertit en un dels grans reptes de salut pública del segle XXI.
En els darrers anys, el debat sobre com abordar-la ha pres una nova dimensió amb l’aparició de medicaments capaços d’afavorir la pèrdua de pes. Tanmateix, cada cop més experts recorden que cap tractament farmacològic no pot substituir el paper fonamental de l’alimentació i l’estil de vida.
A Espanya, prop del 19% de la població adulta pateix obesitat i un 37% té sobrepès
Els nous fàrmacs contra l’obesitat
Entre els tractaments que més atenció han despertat hi ha els medicaments basats en incretines, com els agonistes del receptor de GLP-1. Aquests fàrmacs es van desenvolupar inicialment per tractar la diabetis tipus 2, però posteriorment es va comprovar que també poden ajudar a reduir el pes corporal.
El seu funcionament està relacionat amb el paper de l’intestí com a òrgan endocrí. Quan mengem, l’organisme allibera determinades hormones que regulen la secreció d’insulina, el metabolisme i la sensació de sacietat. En persones amb obesitat aquest sistema pot estar alterat.
Els medicaments basats en GLP-1 potencien aquests senyals hormonals i contribueixen a disminuir la gana i la ingesta calòrica. Per això, moltes persones en tractament experimenten una reducció del pes corporal.
Tot i això, els experts adverteixen que aquests fàrmacs no són una solució aïllada. L’obesitat és una malaltia multifactorial que requereix intervencions més àmplies relacionades amb l’alimentació, l’entorn i els hàbits de vida.
Canvis a la demanda d’aliments
Un dels efectes més interessants observats en persones que fan servir aquests medicaments és la modificació dels patrons de consum alimentari. En reduir la gana, disminueixen el consum de snacks, begudes ensucrades o menjar ràpid. Algunes dades d’experts assenyalen que aquests usuaris mostren més preferència per aliments rics en proteïnes, verdures i productes frescos, cosa que podria reflectir un canvi cap a dietes més equilibrades.
Els medicaments basats en GLP-1 contribueixen a disminuir la gana i la ingesta calòrica
Paral·lelament, empreses del sector alimentari han començat a observar aquestes tendències i a adaptar part de la seva oferta a aquest nou perfil de consumidor, desenvolupant productes dirigits a persones que segueixen tractaments amb aquests medicaments.
L’obesitat no depèn només del menjar
Durant molt de temps, l’obesitat es va interpretar com una simple conseqüència de menjar massa o fer poc exercici. Tot i això, avui sabem que es tracta d’un fenomen més complex. Factors biològics, com ara alteracions hormonals o metabòliques, poden influir en la regulació de la gana i l’emmagatzematge d’energia. També hi ha una predisposició genètica que pot augmentar la vulnerabilitat a l’augment de pes.
A aquests elements s’hi sumen factors psicològics com l’estrès, l’ansietat o la relació emocional amb el menjar, i factors ambientals relacionats amb l’entorn alimentari i l’estil de vida.
Els experts de la SEEDO coincideixen que el tractament de l’obesitat s’ha d’abordar des d’una perspectiva integral que combini suport mèdic, educació nutricional, activitat física i canvis a l’entorn alimentari.
L’entorn alimentari també importa
L’evidència científica posa de manifest el paper que tenen els determinants socials de la salut en els hàbits alimentaris. Factors com l’accés a aliments frescos, la disponibilitat de productes ultraprocessats o l’existència d’espais que facilitin l’activitat física influeixen les decisions diàries.
A les ciutats, els aliments ultraprocessats són abundants, barats i fàcilment accessibles, mentre que els productes frescos resulten menys visibles o més difícils de trobar a determinats barris. Les zones amb més disponibilitat de fruites, verdures i aliments frescos tendeixen a registrar menors taxes d’obesitat. Per contra, l’elevada presència d’establiments de menjar ràpid s’associa amb dietes de menor qualitat i més risc d’excés de pes.
Alimentació ecològica i estils de vida saludables
En paral·lel, cada vegada més investigacions assenyalen que els patrons dietètics basats en aliments frescos, poc processats i d’origen vegetal s’associen amb millors indicadors de salut metabòlica. Les dietes riques en fruites, verdures, llegums, cereals integrals i aliments naturals aporten fibra, vitamines i minerals que afavoreixen la sacietat i ajuden a regular el metabolisme.
Les zones amb més disponibilitat de fruites, verdures i aliments frescos tendeixen a registrar menors taxes d’obesitat
En aquest context, alguns estudis també han trobat una relació entre el consum habitual d’aliments ecològics i una menor probabilitat d’obesitat. Aquesta associació podria explicar-se per la qualitat nutricional d’aquests productes i també per l’estil de vida dels qui els consumeixen.
En definitiva, davant d’una malaltia complexa com l’obesitat, la solució no pot dependre únicament d’un medicament. També implica recuperar una relació més conscient amb l’alimentació, prioritzar aliments reals i construir sistemes alimentaris que afavoreixin la salut de les persones i del planeta.
Autora: Laura Clavijo, Periodista.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2026
