Per a algú que hagi rebut una dosi d’antibiòtics, encara se sol recomanar la presa de iogurt o altres preparats amb lactobacils beneficiosos per a la flora intestinal, avui més coneguda com a microbiota. Un microbiota que, per cert, s’haurà endut l’antibiòtic (la mateixa paraula ho diu: «anti vida»).
La flora de l’intestí està molt relacionada amb la salut digestiva i el sistema immunitari. Com que és un ecosistema fràgil, els canvis en l’alimentació i certs medicaments, com els antibiòtics, poden trencar l’equilibri. Prendre iogurt pot ajudar, però els avenços en microbiota intestinal estan donant forma a un enfocament nou, actual i molt més eficaç, que contribueix en conjunt a l’activació de les defenses de l’organisme i al desenvolupament de la salut.
Prevenir les agressions
El tub digestiu és un medi poblat per cent bilions de microorganismes, que són deu vegades el nombre de cèl·lules que conté el nostre cos. Per això, prevenir l’intestí de les agressions dels antibiòtics és bàsic per a la salut general de l’organisme. «Els antibiòtics orals destrueixen els microorganismes patògens», afirma la ciència. Però també destrueixen la benèfica flora intestinal: per això convé evitar-los tant com sigui possible i no utilitzar-los de forma sistemàtica, perquè l’abús afavoreix el desenvolupament de ceps resistents. No estarà de més insistir que els antibiòtics no serveixen per a res davant dels trastorns causats per virus. Cal tenir en compte que la flora intestinal és una part viva i activa del nostre organisme que es renova més o menys cada 48 hores. Per això val la pena que pensem en la introducció de nous aliments que la regenerin ràpidament.
Prebiòtics i probiòtics
Prendre aliments pre i probiòtics durant i després de la presa d’antibiòtics ajuda a reduir el risc de diarrea i a restaurar el microbiota intestinal cap a un estat saludable. Els prebiòtics no són en realitat microorganismes vius, sinó un ingredient concret d’un aliment que no es digereix —com la fibra— i que quan entra al nostre organisme estimula el desenvolupament i l’activitat d’alguns bacteris que ja estan establerts al nostre còlon, millorant la salut. Els prebiòtics més coneguts són: l’oligofructosa, la inulina, els galactooligosacàrids, la lactulosa i els oligosacàrids de la llet materna. Tots ells, excepte l’últim, s’utilitzen habitualment com a ingredients de productes de la indústria alimentària, però en aquest cas ens interessarà més menjar una bona pastanaga ratllada, fresca i sucosa, que no pas una galeta, per molts prebiòtics que contingui.
Entre els aliments probiòtics destacables: all, mel amb cúrcuma, ceba, rave picant, cols i coliflor, fermentats (com el xucrut), kombutxa…
Els prebiòtics ens aporten un munt de beneficis. La fermentació de l’oligofructosa al còlon, per exemple, augmenta el nombre de bifidobacteris, millora l’absorció del calci, escurça la durada del trànsit gastrointestinal i redueix els nivells de lípids a la sang. En augmentar el nombre de bifidobacteris es produeixen compostos que inhibeixen patògens potencials, disminuint per tant el risc d’infecció i determinats factors inflamatoris.
Entre els aliments prebiòtics trobarem:
- Aliments ‘plant based’. Com els llegums i pèsols, all, porros, plàtans i baies en general.
- Inulina. Entre els vegetals rics en inulina hi ha la ceba, la carxofa, el dent de lleó, la xicoira i l’espàrrec.
Però també cal tenir en compte:
- La proteïna animal. Per què cal eliminar-ne o evitar-ne al màxim el consum? Perquè juntament amb els inconvenients habituals que presenta per a la salut, en aquest cas afavoreix les fermentacions per putrefacció.
- Aliments refinats. S’evitarà el pa blanc i els altres derivats de les farines desnaturalitzades. Els carbohidrats… que siguin integrals! perquè així s’aprofitaran els beneficis de la fibra, tan necessaris en aquest cas.
Probiòtics
Un aliment probiòtic conté microorganismes vius que, subministrats en quantitat adequada, atorguen un efecte beneficiós sobre la salut de l’hoste (en aquest cas, el nostre organisme). Dit d’una altra manera, si el que volem és que en el nostre sistema digestiu hi hagi bacteris bons, el que hem de fer és prendre probiòtics, que són el bacteri bo en si.
Els probiòtics han d’estar vius en ser ingerits i les dosis han de ser apropiades per obtenir els efectes desitjats, ja sigui en forma d’aliment, ja sigui com a preparat farmacèutic. Entre els aliments probiòtics destacables: all, mel amb cúrcuma, ceba, rave picant, cols i coliflor, fermentats (com el xucrut), kombutxa… A l’organisme hi ha altres microbiotes, a més de l’intestinal, i en conjunt tot això propicia la revolució a què estem assistint, amb propostes molt variades i els efectes de les quals —molt diferents entre si—, no es coneixen suficientment. Per això no deixa de sorprendre l’alegre facilitat amb què se’ns ofereixen probiòtics a tot arreu. Recordeu que, si no estan en forma de càpsules seques, tots els probiòtics frescos s’han de guardar a la nevera.
Prevenir l’intestí de les agressions dels antibiòtics és bàsic per a la salut general de l’organisme
Finalment, no tots els aliments que s’anuncien «amb probiòtics» ofereixen els mateixos beneficis, ja que no contenen un mínim de microorganismes necessaris perquè puguin produir algun efecte.
Simbiòtics
Com que als probiòtics els ve molt bé disposar de la infraestructura que els brinden els prebiòtics, ja hi ha ara preparats de farmàcia que inclouen probiòtics i prebiòtics alhora: són els simbiòtics. L’ideal de totes maneres és no haver de recórrer als antibiòtics excepte en casos realment extrems, tal com proposa la Medicina Natural. Si l’organisme disposa de bones defenses, una o dues vegades a la vida… o mai!
Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2023
