El Congrés Ecològic Europeu és sempre un espai de trobada i debat per al moviment bio. Superant els 1.500 inscrits, amb un important èxit en difusió i impactes i amb un desenvolupament i participació 100% en línia, l’edició 2020 del Congrés, que s’ha celebrat de l’1 al 3 de Juliol, organitzat per IFOAM Organics Europe -el nou nom i imatge substitueixen IFOAM EU- i per la BÖLW alemanya, ha tingut un gran abast, superant el repte organitzatiu que suposava l’actual crisi per la pandèmia del Covid-19.
En un moment en què, per la complicada situació sanitària, social i també política a Europa, es podria pensar que no és un temps per idees disruptores o canvis en l’organització econòmica, política i ambiental de la UE, el sector ecològic està demostrant -i ha clamat de nou en aquest Congrés- que la producció ecològica és part imprescindible de la solució als reptes presents i futurs de la societat europea -i mundial-. Com va apuntar en el seu missatge de benvinguda als participants el Dr. Felix Prinz zu Löwenstein, President de BÖLW, el moviment bio, el sector ecològic, és en certa manera ambaixador del canvi cap a la sostenibilitat, creant una carretera en la qual pugui transitar tota la societat. En la benvinguda de la primera jornada del Congrés va participar també via vídeo Julia Klöckner, Ministra alemanya d’Alimentació i Agricultura, que va reiterar el seu compromís amb objectius ambiciosos; i Jan Plagge, President d’IFOAM Organics Europe –reelegit el 30 de Juny en vigílies del Congrés-, que va posar èmfasi en el paper inspirador del moviment ‘bio’, en els seus principis i en els seus resultats i impactes per transformar sistemes productius i socials, canvis en la cadena de valor i en el lliurament de béns públics a la societat europea.
Context: Aposta per la sostenibilitat i la producció ecològica malgrat una situació sociopolítica complicada
El moviment ecològic arribava al Congrés amb, tot i la complicada situació actual, algunes bones notícies. D’una banda, a finals de maig s’aprovava finalment el compromís dels 27 per arribar a un 25% de sòls conreats en agricultura ecològica per 2030. L’ambiciós objectiu s’incloïa en l’estratègia ‘Farm to Fork‘ (del camp a la taula) de la Unió, sumant-se així formalment i amb compromisos amb objectius marcats més clarament a les iniciatives i proclames ambicioses a nivell comunitari del Pacte Verd Europeu, que després de l’impacte de la crisi del Covid-19 i al veure la gran resposta sostenible, solidària i eficient de la producció local davant aquesta situació, ha anunciat també la posada en marxa d’un grup de treball per reforçar les relacions de proximitat entre productors i consumidors.
L’estratègia ‘Farm to Fork’ va ser publicada per la Comissió Europea a finals de 2019 i poc a poc s’ha anat concretant. Busca augmentar la sostenibilitat dels aliments, sent un component clau del nou Pacte Verd Europeu. Segons la Comissió, “Els aliments europeus són famosos per ser segurs, nutritius i d’alta qualitat. Ara també s’haurien de convertir en l’estàndard global per a la sostenibilitat”. Així, un 40% del pressupost de la nova Política Agrària Comuna, PAC (2021-2027) hauria de contribuir a complir els objectius climàtics fixats. I, precisament, la PAC, és una de les ‘patates calentes’ que s’han debatut al Congrés Ecològic Europeu: cada vegada queda menys temps per iniciar el període de la que hauria de ser la PAC més sostenible (i per tant més ecològica) de la història de la UE.
A la fi de la primera jornada, es va parlar de l’altre tema més crucial per al sector: el nou reglament ‘bio’, un nou reglament que es troba des de 2018 en l’etapa de legislació secundària per part de la Comissió i els estats membres.
Nou reglament ecològic a partir de l’1 de gener de 2021
Va tancar doncs el primer dia de Congrés l’interessant panell sobre la nova normativa de producció ecològica comunitària. Nicolas Verlet, Cap de la Unitat de Producció Ecològica de la Direcció general d’Agricultura i Desenvolupament Rural (DG Agri) de la Comissió Europea, va comentar que la Comissió està valorant la possibilitat de posposar la posada en marxa del nou reglament degut a la crisi actual , mentre que Emanuele Busacca, Regulation Manager d’IFOAM Organics Europe, ha apuntat que per als productors ‘bio’ serà un gran desafiament començar a implementar el nou reglament, i esperar un altre any seria beneficiós per a tot el sector ecològic. Un nou reglament que segons la vicepresidenta d’IFOAM Organics Europe, Marian Blom, afronta qüestions positives pel que fa a ampliar l’abast i l’aprofundiment de les regulacions i especialment l’harmonització entre els productors dels estats de la UE, aportant claredat a productors, fabricants i consumidors.
¿La Política Agrària Comuna (PAC) més verda de la història?
Obria la segona jornada una de les qüestions en la què més camí li queda al sector bio per recórrer. Que la PAC sigui el més verda possible és el compromís de la Comissió. Com comentàvem es planteja que com a mínim, un 40% del seu pressupost es vinculi a objectius climàtics, però… quin paper s’atorga a la producció ecològica -la producció alimentària més d’acord als criteris socials, ambientals, nutricionals i de governança que estableix la Agenda 2030, els seus ODS, i els objectius marcats per la UE?
El sector ecològic -i la ciutadania, els activistes ambientals i la societat civil en general- han de lluitar per la inclusió de la producció ecològica com a solució als reptes presents i futurs als quals ens enfrontem. Aquesta, que és una de les conclusions més clares d’aquest Congrés, és una argumentació que ha de calar en el si dels cossos legisladors, les esferes comunitàries i els estats membres. Si com a UE ens plantegem objectius d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 i mesures ambicioses climàticament, de salut dels sòls i de benestar dels productors, la inclusió i aposta perquè l’ecològic es converteixi en ‘mainstream’ és imprescindible.
La sessió, titulada 25% de cultius ecològics per 2030: com pot contribuir la PAC?, va plantejar la necessitat de que la política a la qual més recursos destina la UE contribueixi a complir els objectius de l’estratègia Farm to Fork i el Pacte Verd Europeu. I és que el finançament de la PAC ha comptat, prenent el període complet PAC 2014-2020, amb el 38% del pressupost de la UE, el que ha representat 408.313 milions d’euros (més info aquí): un capital que s’ha d’utilitzar productivament per transformar l’agricultura europea.
Entrant en detall en la sessió, cal destacar la presència de Wolfgang Burtscher, Director General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, que va apuntar que per assolir l’objectiu del 25% en producció ecològica hem de tenir en compte les diverses situacions a tot Europa però que els recursos per al segon Pilar (mesures de Desenvolupament Rural) s’incrementen. Burtscher va assenyalar també que es necessiten fons i recursos adequats per a promoure l’agricultura ecològica a través de la PAC, afirmant que la producció ecològica ha de ser una pedra angular d’un sistema agroproductiu sostenible a la UE. Finalment, va informar que a finals d’aquest 2020 la Comissió publicarà informació i guies bàsiques sobre els objectius marcats.
Van participar també Walter Dübner, Cap de Divisió de Producció Agrícola i Horticultura del Ministeri d’Alimentació i Agricultura d’Alemanya, Norbert Lins, Eurodiputat i President de la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural, i Jan Plagge, que va destacar la necessitat que els Estats membres introdueixin objectius nacionals de percentatges de cultius en ecològic. Així mateix, Plagge va demanar que el pagament de la PAC vagi més enllà dels ‘ingressos perduts’, pagant i recompensant realment als agricultors que lliuren béns públics a la societat: els pagaments directes s’han d’eliminar gradualment perquè tots els agricultors puguin preparar-se. D’altra banda, Plagge ha apuntat que cal un pressupost de més de 2 pilars.
El director d’IFOAM Organics Europe, Eduardo Cuoco va moderar la sessió, i va recalcar el treball, portat a terme per l’organització que dirigeix, per una PAC més ‘bio’ “Hem desenvolupat una visió sòlida i una sèrie de documents de posició sobre com hauria ser el futur de la PAC”; també va enviar un missatge d’optimisme i motivació a continuar en la bona línia de treball “No s’espantin, el futur és ecològic!”. Cuoco va posar èmfasi en què “Com a sector ecològic, hem d’assegurar que el nostre desenvolupament va de la mà amb els principis de la producció ecològica: salut, ecologia, equitat i cura. I això ajuda també a tenir un millor paisatge i biodiversitat, menys erosió del sòl, etc.”.
Motivar la transició a la producció ecològica i enfortir el sector i les cadenes de valor: estan funcionant les estratègies actuals europees i dels Estats Membres?
Va tancar la segona jornada un interessant debat sobre l’èxit moderat, gran o petit, dels diferents plans per a promocionar la conversió i transformació del paradigma agroproductiu de la UE cap a la producció ecològica i fer més fort el moviment bio. Van obrir el debat Nathalie Sauze-Vandevyver i Thomas Fertl amb la moderació de Peter Röhrig, per a continuació comptar amb 3 sessions simultànies: com aquests plans de promoció poden fer la producció més resilient (amb Ylva Sjelin i Fiona Marty amb la moderació de Dr. Alexander Gerber); com poden promoure la conversió a ecològic mitjançant l’estímul de la demanda (amb Chiara Faenza i Paul Holmbeck amb la moderació de Lukas Nossol); i com poden fer més fortes les cadenes de valor del sector bio (amb Janis Garancs i Marja-Riitta Kottila amb la moderació de Dr. Alexander Beck).
En la sessió es va posar de relleu la necessitat d’una integració i cooperació més profunda entre els estats membres i les instàncies comunitàries, capacitant el sector ecològic de forma més clara i amb una aposta més ferma. Una visió holística de les polítiques, entorn -o tenint sempre en compte- la producció ecològica com a solució i eina pràctica, és imprescindible. Va quedar clar, així mateix, que la demanda és el que s’està movent al sector, i que es podria fer més i sobretot de forma més efectiva des d’aquests plans d’acció, que poden ser una eina molt útil.
“No hi ha canvi sense ambició” El món post Covid-19: producció agrària i sistemes alimentaris a la UE
El Congrés es tancava amb la tercera jornada i amb un altre panell de candent actualitat: el món post Covid-19 i els seus impactes i revelacions en la producció agrària i els sistemes alimentaris a la UE. Va obrir la sessió Stella Kyriakides, Comissionada de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea que es va referir al 25% d’objectiu ‘bio’ de l’estratègia Farm to Fork dient que “no hi ha canvi sense ambició” i va estar d’acord amb el missatge del dia anterior de Burtscher al afirmar que la producció ecològica ha de ser pedra angular del futur agroproductiu de la UE.
I la pandèmia actual ens mostra a tots més ràpid i clarament algunes situacions estructurals del sistema. Per sortir de la crisi actual, Tassos Haniotis, Cap de la Unitat d’Anàlisi Política i Perspectives de DG Agri va afirmar que el sector ecològic és part crucial en la solució als problemes actuals. I és que la salut, amb la crisi del Covid-19, és ara més que mai part del debat públic. En aquest sentit, Thomas Waitz, Eurodiputat i Co-President del Comitè d’Agricultura i Desenvolupament Rural del Parlament Europeu, va recalcar la importància de la seguretat en la producció alimentària, reconeixent la bona feina que fan els productors ecològics.
Per la seva banda, Olivier de Schutter, Co-President de la International Panell of Experts on Sustainable Food Systems (IPES-Food) va apuntar la necessitat d’una estratègia paraigua que cobreixi totes les polítiques sectorials que impacten en la producció d’aliments i el medi ambient , i va reconèixer també que l’estratègia Farm to Fork és molt positiva perquè enfoca la seva actuació en tota la cadena de valor: del productor al consumidor. de Schutter va fer referència al fons de recuperació de la UE davant del Covid-19, de 750.000 milions d’euros i va expressar que hauria d’estar alineada i treballar en pro de la transició verda i dels objectius del Pacte Verd Europeu.
Referint-se a la situació actual de crisi derivada del Covid-19, Sarah Compson, International Development Manager de la Soil Association va parlar d ‘ “una crisi molt més gran” a la qual ens enfrontem: la crisi climàtica. Així, ha apuntat que el sistema agroproductiu necessita imperiosament fer molt més que únicament produir: ha de protegir i aportar a la societat. Compson es va preguntar també si els nostres sistemes alimentaris estan contribuint o mitigant la crisi a la qual ens estem enfrontant: “les decisions que prenguem avui tindran una influència en el nostre futur”.
Finalment, Janusz Wojciechowski, Comissionat en càrrec d’EU Agri va reconèixer el treball del Congrés i va assegurar tenir en compte les discussions i debats que s’hi ha dut a terme.
Van tancar el Congrés el President d’IFOAM Organics Europe, Jan Plagge i Dr.Felix Prinz zu Löwenstein, President de BÖLW. Tots dos van agrair als seus membres i a tots els participants el haver fet possible una edició que ha estat la més multitudinària, en els temps més estranys, del Congrés Ecològic Europeu.
- Pots consultar totes les jornades i discussions en format vídeo íntegre en: https://organic-congress-ifoameu.org/material
Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor – Bio Eco Actual.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2020
