A finals de 2019, la Comissió Europea va presentar a la resta d’institucions europees (el Parlament, el Consell, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions), una proposta de Pacte Verd per al conjunt dels ciutadans de la Unió Europea, per a expressar el seu compromís i donar resposta a la destrucció del medi ambient i als reptes plantejats per l’emergència climàtica, que considera la tasca definitòria d’aquesta generació.
El Pacte Verd Europeu es planteja com una agenda de creixement destinada a transformar la UE en una societat equitativa i pròspera, eficient en l’ús dels recursos, en la qual no hi haurà emissions netes de gasos d’efecte hivernacle després de 2050 i amb creixement econòmic dissociat de l’ús dels recursos, amb l’objectiu de protegir la salut i el benestar dels ciutadans davant els riscos i efectes mediambientals.
Aquesta proposta vindria a ser la resposta europea a l’Agenda 2030 i als Objectius de Desenvolupament Sostenible plantejats per Nacions Unides, una agenda i uns objectius en forma d’un pla d’acció internacional que vol acabar amb la pobresa i la fam i garantir la dignitat i la igualtat de tots els éssers humans en un entorn saludable, protegint el planeta de la degradació a través d’un sistema sostenible de producció i consum, d’una gestió sostenible dels recursos naturals i prenent mesures urgents sobre el canvi climàtic.
El Pacte Verd preveu posar en marxa tota una sèrie d’actuacions en els propers temps, que van des de proposar una Llei europea del Clima fins a establir i desenvolupar tota una sèrie d’estratègies sectorials per propiciar una transformació en tots els àmbits: clima, energia, indústria, mobilitat, contaminació, biodiversitat i alimentació. L’objectiu és integrar la sostenibilitat en totes les polítiques europees i esdevenir un líder mundial en tots aquests camps.
Concretament, en l’àmbit de l’agricultura i l’alimentació, el Pacte Verd preveu la necessitat d’idear un sistema alimentari just, saludable i respectuós amb el medi ambient, que esdevingui la norma mundial de sostenibilitat. En aquesta línia, la Comissió es va comprometre a presentar una estratègia “de la granja a la taula” que inclogui la utilització de pràctiques sostenibles, com ara l’agricultura ecològica, l’agroecologia i l’agrosilvicultura, i que porti a un increment de la superfície dedicada a l’agricultura ecològica.
Estretament lligat al desenvolupament d’un sistema alimentari sostenible i just està la preservació i la defensa de la biodiversitat i els ecosistemes. En aquesta línia, el Pacte Verd també es va comprometre a desenvolupar una estratègia específica, que fixarà la posició que la UE defensarà durant la propera Conferència de Parts del Conveni sobre Diversitat Biològica, a celebrar el proper octubre a la Xina.
Així doncs, a finals de maig de 2020 la Comissió va publicar aquestes dues estratègies: De la granja a la taula, per a un sistema alimentari just, saludable i respectuós amb el medi ambient i Biodiversitat d’aquí a 2030, reintegrar la naturalesa en les nostres vides”. Cadascuna d’aquestes estratègies inclou una justificació de la necessitat i urgència d’actuar, seguit d’un seguit de propostes d’actuació.
L’estratègia de la granja a la taula
En aquesta estratègia s’argumenta que, malgrat que l’agricultura de la UE és l’únic sistema important del món que ha reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle (un 20% des 1990), recorda que aquest camí no ha estat lineal ni homogeni en tots els Estats membres. A més, la producció, la transformació, la venda minorista, l’envasat i el transport d’aliments contribueixen en gran mesura a la contaminació de l’aire, el sòl i l’aigua, així com a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i tenen un enorme impacte en la biodiversitat. Per tant, tot i que la transició de la UE cap a sistemes alimentaris sostenibles ha començat en alguns àmbits, els sistemes alimentaris segueixen sent un dels principals motors del canvi climàtic i la degradació de l’entorn.
En aquest sentit, apunta a la gran oportunitat econòmica que suposa pels agents de la cadena desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, degut a les expectatives actuals dels ciutadans, i recorda que és essencial prendre mesures per canviar les pautes de consum i reduir el malbaratament actual dels aliments, al voltant del 20% dels aliments obtinguts. L’adequació de les dietes a les recomanacions també evitaria problemes de salut, com l’obesitat, i reduiria considerablement la petjada ambiental del sistema alimentari actual. Com ens recorda la pròpia estratègia, tots aquests canvis han de ser globals per a aconseguir l’efecte esperat.
Respecte als principals objectius per a 2030 que es marca l’estratègia, podem citar els següents:
- reduir en un 50 % l’ús i el risc dels plaguicides químics més perillosos.
- reduir les pèrdues de nutrients al menys un 50 %.
- reduir l’ús de fertilitzants al menys un 20 %.
- reduir les vendes d’antimicrobians per als animals de granja.
- 25 % de les terres agrícoles en producció ecològica.
I respecte a les actuacions que es proposa utilitzar la Comissió per aconseguir aquests objectius, es cita la revisió de moltes normes existents, així com la creació de noves i la millora de les eines de coordinació intracomunitàries. També es proposen programes de promoció, establir un sistema d’etiquetat d’aliments sostenibles, incloure els productes ecològics en escoles i institucions públiques, i l’adopció d’un Pla d’Acció per l’agricultura Ecològica 2020-2026.
Com passa en totes aquestes propostes europees, el seu èxit quedarà en mans dels estats membres, en la mesura que aquests se sentin interpel·lats i vulguin destinar fons a aquests objectius.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2020
