La cua de cavall és una de les plantes medicinals més reconegudes i la vinculem fàcilment a les seves propietats diürètiques, però té altres propietats i beneficis significatius que anem a descobrir.
Origen de la cua de cavall
El seu nom científic és Equisetum arvense, que prové “Equus” (cavall) i “setum” (crin o pèl), mentre que “arvense” indica que és una espècie comuna de camp.
S’han trobat fòssils vegetals de cua de cavall del període carbonífer, és a dir, de fa uns 300 milions d’anys. El seu origen se situa a Euràsia, Amèrica del Nord i part d’Àfrica i d’allà es va anar estenent. Actualment, es cultiva principalment a Europa. Creix sobretot en zones arenoses i humides
Principis actius i propietats
La part medicinal de la planta són les tiges aèries (estèrils) assecades al sol. Podem trobar diferents presentacions comercials com: planta seca trossejada, extractes i tintura.
Entre els seus principis actius destaquen nombrosos flavonoides, tanins gàl·lics, esterols, àcid benzoic, carotenoides, sals minerals, sobretot silícica (60-80%), però també potàssica, magnèsica i manganèsica, àcid cafeïc, àcid equisetòlic, manitol i inositol, i traces d’alcaloides, entre d’altres.
Diürètic per excel·lència
La cua de cavall té propietats diürètiques, per els seus flavonoides i sals potàssiques i remineralitzants, per les seves sals minerals. A més, està especialment indicada en anèmies secundàries posthemorràgiques també per les seves sals minerals.
La cua de cavall té propietats diürètiques, per els seus flavonoides i sals potàssiques i remineralitzants, per les seves sals minerals
D’altra banda, contribueix al manteniment del col·lagen, augmentant l’elasticitat dels teixits, millorant l’estat de pell, ungles i cabell. En aquest cas, sí que és important prendre l’extracte sec, perquè el silici és poc soluble en aigua i en infusió no el podríem aprofitar.
Finalment, per via externa té propietats astringents i hemostàtiques (tallen el flux de sang).
Usos i indicacions
Per les seves propietats diürètiques, està indicada en cas de retenció de líquids o infeccions lleus de les vies urinàries, ja que ajuda a incrementar l’elaboració i excreció d’orina al voltant d’un 30%. Per aquest motiu, també és molt usada en dietes d’aprimament per ajudar a eliminar toxines.
És aconsellable en persones amb problemes ossis, osteoporosi o després d’una fractura per la gran quantitat de silici orgànic que conté. Es tracta d’un mineral que ajuda a reparar els ossos i contribueix al manteniment de tendons i articulacions. Com dèiem, millor en forma d’extracte sec.
És aconsellable en persones amb problemes ossis, osteoporosi o després d’una fractura per la gran quantitat de silici orgànic que conté
També està indicat en cas d’hemorràgies, com hemorroides o metrorràgies (sagnats fora del cicle menstrual) per les seves propietats astringents i per evitar així, anèmies secundàries.
Precaucions i contraindicacions
Pel que fa a precaucions a tenir en compte, no s’han observat problemes quan forma part d’infusions amb altres plantes. Si només són tisanes de cua de cavall no s’haurien de superar les tres infusions diàries i no més de sis setmanes seguides. El silici podria comportar problemes gastrointestinals i les traces d’alcaloides poden arribar a resultar tòxiques. A més, la seva acció diürètica pot comportar pèrdua excessiva de minerals.
Si que està contraindicada en cas d’embaràs perquè els alcaloides poden induir al part per una acció oxitòcica. Tampoc és recomanable durant la lactància.
Evitar en cas d’hipotensió, nivells baixos de potassi, insuficiència renal o si es prenen medicaments per al cor o la hipertensió, que ja promouen la diüresi.
ESPAI PATROCINAT PER:
Tria bé, tria productes Herbes del Molí
Autora: Lluca Rullan, Periodista especialitzada en nutrició i salut natural. Dietista amb perspectiva integrativa
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2021
