El 1999, onze representants de les majors empreses alimentàries dels Estats Units es reunien a porta tancada per debatre sobre la creixent epidèmia d’obesitat i com actuar davant d’ella. Una pregunta surava en l’aire: Eren ells els responsables d’emmalaltir la població?

Menjar per no emmalaltir
123rf Limited©estradaanton

Sal, sucre i greix

Bastant. Al llarg dels anys, els fabricants de la indústria alimentària s’han disputat la primacia del sector, elevant, cada vegada més, les quantitats de sal, sucre i greix en els aliments que produeixen. Es tracta d’uns ingredients l’ús deliberat dels quals han estudiat i controlat metòdicament, basant-se en estudis científics que demostren com actuen sobre el nostre cervell, proporcionant-nos un plaer addictiu similar al què generen drogues com la cocaïna. El periodista Michael Moss va guanyar el premi Pulitzer per la seva feina al denunciar-ho: després de quatre llargs anys d’investigació, va demostrar, amb proves irrefutables, la relació entre el que mengem i la salut a través d’aquests tres ingredients: sal, sucre i greix .

Avui sabem que la indústria alimentària convencional manipula els aliments perquè ens convertim en addictes a les seves elaboracions. Per això val la pena pensar millor el que mengem.

Malalties actuals degudes a l’alimentació

Més recentment, el prestigiós metge nord-americà Michael Greger publicaria un treball ( «Menjar per no morir», Ed. Paidós, 2015) on es mostra la impressionant relació del menjar amb la salut i la malaltia. Una gran majoria de les morts prematures pot prevenir-se amb tan sols dur a terme senzills canvis en la dieta i en l’estil de vida. És una cosa que es pot comprovar repassant les actuals primeres causes de mort, la seva relació amb l’alimentació i com, introduint alguns canvis en el nostre estil de vida, es necessiten moltíssimes menys intervencions amb fàrmacs o amb cirurgia.

Una gran majoria de les morts prematures pot prevenir-se amb tan sols dur a terme senzills canvis en la dieta i en l’estil de vida

Canvis possibles

La seva conclusió és que, per exemple, totes les persones preocupades per les malalties cardiovasculars, haurien de canviar a una dieta basada en aliments integrals i en vegetals.

A la família hi ha historial de càncer de pròstata? Cal oblidar la llet de vaca i incorporar llavors de lli a la dieta sempre que sigui possible. Malaltia hepàtica? Curiosament el cafè pot reduir la inflamació del fetge … tot i que encara no se sap com ho fa.

Càncer de mama? Són ben coneguts els efectes del consum de soja, relacionats amb un major índex de supervivència.

Aquest metge mostra com en els quinze trastorns o malalties actuals més importants hi ha una part essencial relacionada amb el menjar: malalties coronàries, pulmonars, cerebrals, del sistema digestiu, hepàtiques, infeccioses, diabetis, hipertensió arterial, insuficiència renal, càncer de mama, depressió severa, càncer de pròstata, malaltia de Parkinson… Avui totes elles s’estudien en relació a l’alimentació, i els resultats són sorprenents.

123rf Limited©ai825

En paraules del Dr. Neal Barnard, el metge vegetarià president del Comitè de Metges per una Medicina Responsable: «Les dietes basades en aliments d’origen vegetal són l’equivalent nutricional de deixar de fumar».

Sense que els metges sàpiguen res de nutrició

Ara bé, tot i demostrant totes aquestes evidències, la veritat és que la realitat encara assegura moltíssim treball al sistema sanitari: en la majoria de facultats de medicina no s’imparteix ni una sola assignatura sobre nutrició. No deixa de sorprendre que fins i tot      les organitzacions mèdiques evitin que es formi als metges en aquesta disciplina, les bases més elementals les hauria de conèixer tothom.

En la majoria de facultats de medicina no s’imparteix ni una sola assignatura sobre nutrició

Tothom? Sí, aprendre a menjar hauria de ser una assignatura a les escoles. Convé conèixer el valor de mastegar més i millor, o com eliminar -o reduir al màxim- el menjar escombraries. Per què no és així?

Patates fregides amb estatines

La famosa companyia farmacèutica Pfizer va perdre recentment la patent del Lipitor, una estatina per reduir el colesterol nociu que el 2008 s’havia convertit en el fàrmac més venut de tots els temps, amb unes vendes mundials superiors als 140.000 milions de dòlars. Les estatines són un tipus de fàrmacs que genera un entusiasme desmesurat entre la comunitat mèdica mundial. Es diu que, als EUA, algunes autoritats van arribar a defensar que s’afegissin a l’aigua potable, com es fa amb el fluor. Una revista de cardiologia va arribar a fer broma dient que en els restaurants de menjar ràpid podrien oferir «salsa McEstatina al costat del quètxup, per ajudar a neutralitzar els efectes de les males decisions dietètiques».

És més fàcil menjar patates fregides o snacks de fregits i després prendre Lipitor. Com se sap, aquest tipus de «menjar» presenta inconvenients severs. Les patates fregides industrials, per exemple, contenen també acrilamides, una substància química cancerígena que es crea de forma natural en productes alimentaris amb midó durant  els processos de cuinat a altes temperatures (fregits, barbacoes, torrats, rostits … i també en processos industrials de més de 120 ºC a baixa humitat).

Què podem fer?

Abans de res, convé conèixer millor com es pot mantenir la relació menjar / plaer mitjançant una renovació en els sabors i en la manera de preparar i presentar els plats. La bona cuina dietètica no ha d’estar renyida amb el benestar dels comensals en un sentit holístic, integral i contagiosament desitjable. Tots els mesos podem comprovar-ho en aquestes pàgines. Avui el menjar impulsa un canvi en el destí humà.

Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Agost 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here