I la resposta és, per descomptat que no -encara que amb matisos-. En primer lloc, no són veïns distants sinó, en tot cas “convivents”, com es diu ara: l‘Agroecologia, com a ciència protectora dels recursos i béns naturals, equilibradora i sustentadora de la bona feina en el productiu i promotora d’altres indicadors més humanitzats de benestar, ha estat i segueix sent el motor teòric i pràctic que sosté el funcionament de la producció ecològica.

Agricultura ecològica i agroecologia, veïns distants?
123rf Limited©zmeika Poma convencional, concepte d’aditius quimics

En què consisteix l’agroecologia

No obstant això, com en tota convivència, hi ha creixents evidències en el tècnic i en el normatiu i comercial, que ens mostren l’allunyament de les premisses agroecològiques que haurien de servir de base, a manera de principis constituents, de l’esdevenir del model ecològic.

Per descomptat, cap d’aquests vaivens que intenten moure els fonaments de l’edifici agroecològic i pervertir una bona convivència, venen provocats per l’agricultura ecològica; aquest model, si poguéssim parlar-ne, com d’un ens corpori, l’únic que intenta és complir amb la normativa perquè no el sancionin; millorar els recursos naturals del seu espai productiu, intentar que la “deriva” en forma de biocides d’altres finques o en forma de transgènics no contamini els seus productes, els seus sòls o la seva aigua; sortir airós en la comercialització d’un aliment més o menys perible en un mercat global complicat pels seus estàndards de qualitat convencionals i per la seva escassa valoració de la feina de la baula productiva; intentar que estiguin tots els etiquetatges correctes, tots els seus certificats al dia, tots els seus pagaments realitzats, totes les seves subvencions sol·licitades, en fi, tota la parafernàlia de la burocràcia eco, que manté a un nombre important d’empleats i càrrecs públics i privats entretinguts … i dormir profundament quan arriba la nit per resetejar les seves penes.

L’ Agroecologia ha estat i segueix sent el motor teòric i pràctic que sosté el funcionament de la producció ecològica

Però no, encara no hem acabat, al sumatori anterior hem d’unir l’obstinació dels “guardians de la ciència” per fer-nos esmorzar dia si, dia no, amb notícies relacionades amb la qualitat de l’aliment eco, igualant-lo al convencional, o fins i tot disminuint en la comparació, els continguts de substàncies nutritives essencials; donant-li la culpa del canvi climàtic perquè es necessitaria més per produir igual o perquè els seus animals en llibertat són una fàbrica de metà; mostrant que el preu de l’aliment eco és tan excessiu que només el poden consumir les classes més afavorides econòmicament, en una paraula, donant motius a què aquest ens, al què hem anomenat producció ecològica, es quedi al llit pensant si no seria millor en comptes de nedar contra corrent, unir-se al ramat del “políticament correcte”.

Què produeix aquest allunyament?

Reprenent de nou el títol d’aquest article, ara, l’enfocament de la pregunta canvia i la qüestió se centra en què és allò que veritablement està produint aquest allunyament entre la producció ecològica i l’agroecologia? o a qui interessa la major distància possible entre aquests convivents?

És evident que en el model econòmic, polític, sociocultural desenvolupista, no té cabuda una ciència com l’agroecologia, que a més d’ocupar-se de l’agrari, mostra: la desídia política en la defensa dels drets humans i la escassíssima preocupació per legislar la conservació dels recursos planetaris, la crisi climàtica i les causes de la sanitària; demostra la ineptitud de l’economia basada en el crèdit, més que en la generació perdurable de capital i sumida en interessos geopolítics que són el motor d’un mercat global deslocalitzat; exhibeix el tancament de la ciència a l’ús, sotmesa a el pensament únic i entestada a fer de l’agroecologia i la medicina alternativa, en el millor dels casos, pseudociències; i al cap i a la fi, fa patent la tenacitat de l’ensinistrament cultural per crear una societat mansa, desarrelada, desmotivada, feble, mental, física i espiritualment.

123rf Limited©8vfanrf

A l’ocupar-se la agroecologia d’alguna cosa més que l’ambiental i el productiu, el model ecològic que es sustenta en les seves premisses no serà només una sèrie de normes tècniques de producció, elaboració i comercialització, com s’ intenta vendre; serà un model d’una forma de vida, en què l’obtenció d’aliments de qualitat, d’animals sans, d’un treball digne i uns preus justos, sigui una conseqüència de la bona feina tècnica i del coneixement de la dinàmica de la vida, de l’ afany normatiu i de les facilitats administratives per fer canvis i millores en el productiu i en el mercat local; i d’un plantejament de lleialtat amb un mateix, amb el territori, amb els consumidors finals visibles o invisibles -però presents- i perquè no, amb la vida en aquest planeta fatigat.

L’ Agroecologia mostra l’escassíssima preocupació per legislar la conservació dels recursos planetaris, la crisi climàtica i les causes de la sanitària

El diferencial que ofereix l’agroecologia

El diferencial que ofereix l’agroecologia a el model de producció ecològica recau sobre el bé comú, posa fre a l’extensió d’aquest sistema agroalimentari empobridor d’economies i recursos, empodera els drets dels éssers humans sobre la diversitat cultural i la gestió agroambiental dels seus territoris, recordant-nos també els drets del món animal; estableix els límits del que és productiu sobre la degradació dels sòls, l’aigua i la pèrdua de biodiversitat …. i molt més.

I això no està lligat especialment a un determinat pensament polític -com també ens volen fer veure per generar enfrontaments i tenir-nos entretinguts- és el propi d’un sentit d’humanitat, de “consciència de l’ésser” que ens fa veure que som ciutadans i ciutadanes d’un món prestat a estonetes a cada generació, amb un compromís de bon veïnatge, perquè duri el temps còsmic programat i amb un objectiu, el benestar de tots els éssers que l’habiten, tot i que «una se sent inclinada a pensar que la pretensió que l’home sigui “feliç” no està inclosa en el pla de la “Creació” (Einstein).

Autora: Juana Labrador Moreno, Dra. en Biologia i Professora d’Agroecologia a l’Escola d’Enginyeries Agràries de la Universitat d’Extremadura

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Setembre 2021