Què mengen els animals que ens mengem?: porcs i vaques de granja industrial. Fa només seixanta anys, la recollida d’escombraries casolana es feia amb carro, cavall i toc de trompeta. Eren bàsicament restes de la cuina guardades en cubs -les bosses de plàstic no havien arribat-, que l’escombriaire recollia per portar-los, com a aliment, a les granges de porcs.

Saber avui què mengen els porcs i vaques la carn dels quals arriba a la taula s’ha posat difícil. L’ús de pinsos de dubtosa qualitat ha anat de la mà d’infinitat de productes químics, entre els quals destaquen enzims, hormones de creixement i, sobretot, antibiòtics. Es fan servir per millorar les condicions sanitàries? Aquesta és l’excusa, perquè la realitat està més a prop de les xifres de guany dels ramaders: els antibiòtics són un excel·lent factor de creixement.

Què menjaràs de segon? - Antibiòtics
123rf Limited©nevodka

Quan els antibiòtics deixen de fer efecte

En només cinc anys (1992-1997), la resistència als antimicrobians als EUA havia augmentat vuit vegades en les granges avícoles, i les grans empreses van decidir … suspendre aquells estudis. No obstant això, el 2002 es va comprovar que la resistència havia augmentat un 18% en només un any, i que estava directament relacionada amb l’ús d’antimicrobians en els animals de granja. S’havia de fer alguna cosa.

No obstant això, tot i que els científics anaven advertint repetidament en contra d’aquest «ús no terapèutic» dels antibiòtics en la dieta animal, fins l’any 2004 no van arribar els esforços de l’ONU, l’OMS, i l’OIE (Organització Mundial de Sanitat Animal) per unir els seus formidables recursos i avaluar tota la informació disponible sobre les «emergents malalties zoonòtiques».

El resultat és discutible. Cal tenir en compte que, el 2015, l’informe de l’OMS sobre el consum de carn vermella processada i càncer no va ser massa ben rebut en els mitjans de comunicació …

Sang per fer pinso

Ja el 2003 la Unió Europea havia prohibit comercialitzar tots els additius antibiòtics en el menjar per a animals destinats a consum humà. L’ús veterinari del cloramfenicol es va eliminar el 1994 (però avui trobarem els seus substituts en totes les granges). La prohibició abastava productes comestibles, inclosos els pinsos i les premescles, i era el resultat de la pressió de l’opinió pública davant aquella situació insostenible. Recordem que la crisi de les «vaques boges» (l’encefalopatia espongiforme bovina), havia començat en 1985. És una malaltia produïda per l’acumulació d’una proteïna anormal anomenada «prió», que s’acumula en el sistema nerviós, i és de nefastes conseqüències: destrueix el cervell i la medul·la espinal. L’origen? Només cal dir que l’ús de sang d’escorxador per a pinsos (deshidratada o no) és encara molt freqüent. Fins al 2018 no es va prohibir el seu aprofitament a la Xina.

La cria d’animals tancats en els entorns hostils de les granges industrials promou el creixement i mutació de patògens

Antibiòtics com a negoci

Les autoritzacions d’antibiòtics (modificats genèticament o no) com a additius promotors del creixement arribaria al seu màxim el 1998, amb 24 productes. Un any després, els animals de granja de la UE consumien el 35% del total d’antibiòtics utilitzats.

Per justificar l’ús de tants additius, entre ells els antibiòtics promotors de creixement, les empreses argumenten que «milloren l’eficàcia dels processos digestius i metabòlics». Com diem, la traducció és: «hi ha grans millores en el guany de pes, amb menys quantitat d’aliment i en menys temps».

123rf Limited©vchalup

Vaques i monensina sòdica

La monensina en boví i la salinomicina en porcs estan registrats com a promotors de creixement a Europa. I, tot i diverses modificacions en els reglaments -i temptatives de prohibir-los, d’una o altra forma-, se segueixen utilitzant.

En els últims anys s’estan posant dates per finalitzar amb aquest sistema d’engreix, de manera que es preveu que abans de 2030, els aliments que continguin principis actius de antiparasitaris no podran comercialitzar-se.

La relació entre pandèmies i granges industrials és cada vegada més evident

I bé, llavors què mengen les nostres vaques de carn, quietes en una fàbrica? Doncs pastures i subproductes d’oleaginoses, cereals i subproductes de cereals, farina de peix, melassa de canya, NNP (nitrogen no proteic) i monensina sòdica. A tot això se li uneixen les vitamines A, D3 i E. I la realitat és que a les granges se’ls segueixen administrant antibiòtics de tota mena i, per descomptat, en el menjar.

La realitat és que la cria d’animals tancats en els entorns hostils de les granges industrials (superpoblació, estrès, gran brutícia, aire tòxic, il·luminació deficient) promou el creixement i mutació de patògens. Ja s’han vist virus que combinen material genètic de virus aviaris, porcins i humans. Per exemple, es coneixen sis dels vuit segments genètics del virus de la grip porcina. La relació entre pandèmies i granges industrials és cada vegada més evident.

Carn blanca de porc

La demanda de carn magra de porc, «l’altra carn blanca», ha portat a la indústria porcina a criar una raça de porcs que pateix no només de més problemes d’extremitats i cor, sinó més nerviosisme, por, ansietat i estrès. Són animals que tenen preocupada a la indústria. No pel seu benestar, sinó perquè aquestes condicions afecten negativament el gust: els animals estressats produeixen més àcid, el que en realitat acaba corroint el múscul de l’animal de la mateixa manera que l’àcid de l’estómac humà ajuda a pair la carn.

Garrins

En els dos primers dies de vida els garrins de granges industrials pateixen una infinitat d’agressions. Relacionat amb el menjar rebran sovint injeccions de ferro per la probabilitat que el creixement accelerat i els repetits embarassos de la mare hagin  causat deficiències en la llet.

Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Novembre 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here