Estem vivint una crisi alimentària global. No només pel que fa a la fam del món, sinó també pel escalfament del planeta, els problemes de salut, les pandèmies, i el sofriment dels animals. Tot creat per la forma en què produïm els nostres aliments. Hi ha hagut molta discussió sobre com canviar el sistema de producció d’aliments per superar aquestes crisis. Una de les propostes és l’agricultura vegànica.

agricultura veganica
123rfLimited©stefanolunardi. Hort sinèrgic

Canviar els models de producció

Acabar amb l’agricultura intensiva d’animals seria un començament, però també hem de canviar la forma en què produïm les hortalisses i altres vegetals. Encara que menys que la ramaderia, els cultius de vegetals també poden danyar el medi ambient i perjudicar els animals de manera accidental (per la collita) o deliberadament (pels pesticides). La filosofia del veganisme, que intenta evitar tota explotació animal i no perjudicar el medi ambient, podria ajudar a canviar tot això.

Per la comunitat vegana, l’agricultura ecològica és una solució incompleta. Tot i que evita fertilitzants químics i utilitza menys pesticides, encara utilitza productes de l’agricultura animal (com el fem animal). Necessitem alguna cosa millor i, entre d’altres, membres de la Vegan Society al Regne Unit (creada al 1944), van trobar la solució. En el 1960 veiem per primera vegada el terme «agricultura vegánica» en la columna de jardineria de Rosa Dalziel O’Brien de la revista d’aquesta societat vegana anglesa. La descriu com el mètode de cultiu lliure d’animals.

Què és l’agricultura vegànica?

L’agricultura vegànica és el cultiu ecològic de plantes amb una quantitat mínima d’explotació o dany a qualsevol animal. Per exemple, no fa ús de fems d’animals o fertilitzants que contenen ossos, sang o peix, i utilitza en el seu lloc compost vegetal. No fa servir pesticides ni tampoc cap ús d’animals per llaurar camps. Els agricultors vegànics utilitzen la rotació de policultures e intenten produir les seves fonts de fertilitat directament a la granja.

Els agricultors vegànics utilitzen la rotació de policultures i intenten produir les seves fonts de fertilitat directament a la granja

Amb el temps, els agricultors vegànics van créixer en nombre i es van organitzar, desenvolupant diferents enfocaments amb els seus estàndards oficials associats. Per compensar el dany que ja hem causat al planeta, van incrementar les consideracions ambientals en els seus mètodes. Finalment, el que va començar essent una agricultura experimental a baixa escala per evitar perjudicar a animals es va convertir en el que avui coneixem com a «Agricultura Regenerativa Vegànica». Aquesta podria produir aliments per a la societat del futur de manera sostenible i compassiva, i ajudar a reparar el planeta més ràpidament.

En diverses parts del món

La màxima vegànica és: si alimentem al sòl amb materials orgànics vegetals, llavors el sòl alimentarà les plantes. Però hi ha moltes maneres de fer-ho. Un estudi recent d’agricultors vegànics americans va mostrar com diferents agricultors poden interpretar la definició d’agricultura vegànica de manera diferent. Per exemple, alguns van acceptar utilitzar cucs, guano de ratpenats o fems dels animals de santuaris. Per aquest motiu, alguns agricultors pioners van crear estàndards oficials d’agricultura vegánica.

calabacin
123rfLimited©ilfede. Carbassons

En diferents parts del món, els enfocaments difereixen lleugerament i poden conduir a diferents estàndards comercials. Per exemple, en l’Alemanya de 1950, Adolf Hoops va crear «Biocyclic Vegan Agriculture» (BVA), que és un agricultura purament ecològica i vegetal que exclou qualsevol aportació d’origen animal. Aquesta promociona especialment la biodiversitat, un sòl saludable, el tancament de cicles orgànics i l’acumulació sistemàtica d’humus. També utilitza la plantació de plantes companyes, la rotació extensiva dels cultius i la implementació d’hàbitats semi-naturals en la terra de cultiu o al seu voltant.

Després de la creació de la xarxa «Vegan Organic Network» al 1996, el Regne Unit va crear els seus estàndards vegànics anomenats «Certified Stockfree-Organic». La Soil Association, que també s’ocupa de la certificació ecològica, inspecciona les granges sota aquesta certificació. Els seus membres cultiven en ecològic només amb adobs vegetals, i fomenten la biodiversitat funcional perquè els pesticides no siguin necessaris. Tampoc fan servir herbicides, transgènics ni animals en cap part de la cadena. A més, les granges registrades no poden tenir animals per a la producció d’aliments ni guanys comercials. Utilitzen barreres físiques per fer front a les espècies competidores, i no maten intencionadament cap animal salvatge.

La permacultura vegànica

Un altre membre de l’agricultura vegana regenerativa és la permacultura vegànica. La permacultura (o agricultura «permanent») és un enfocament filosòfic de la gestió de la terra que adopta els arranjaments observats en ecosistemes naturals estables. El nord-americà Joseph Russell Smith i el japonès Toyohiko Kagawa van ser pioners d’aquesta agricultura en la dècada de 1930, i el australià P. A. Yeomans i el Tasmànià Bill Mollison en la dècada de 1960.

La permacultura és un enfocament filosòfic de la gestió de la terra que adopta els arranjaments observats en ecosistemes naturals estables

Els permacultors sovint mencionen el paper dels animals com a elements dels ecosistemes naturals. Com a tal, a vegades afegeixen animals de granja als seus camps. No obstant això, si en el seu lloc la fauna lliure local juga el paper d’aquests animals, llavors podríem tenir permacultura vegànica. Per exemple, assegurant-se que els hàbitats i les fonts d’aliment estiguin disponibles per als animals que viuen de forma natural a la zona (afegint punts d’aigua, tanques, arbres, arbustos, caixes de ratpenats, casetes d’ocells, flors per a pol·linitzadors, etc.).

Barrejant intel·ligentment principis de permacultura, agricultura ecològica, conservació de la vida silvestre, agroforesteria i veganisme, podem obtenir una agricultura regenerativa veritablement holística i efectiva per encarar les crisis alimentaries mundials.

Autor: Jordi Casamitjana, Zoòleg especialista en comportament animal.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Gener 2022

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here