Els lectors de Bio Eco Actual saben bé que un aliment ecològic és respectuós amb el medi ambient i es produeix de manera natural, de manera que s’evita danyar l’entorn i permet cuidar la salut de qui el consumeix. Poden ajudar-nos també a prevenir l’envelliment? Vegem-ho molt breument.

envejecimiento
123rfLimited©yanlev

Allò que s’estalvia la nostra salut

En triar menjar ecològic, i entre molts altres avantatges, evitarem tots aquests additius –és només una breu llista– que estan en molts dels productes elaborats i processats que es troben al supermercat. Amb això, l’organisme humà haurà de fer menys esforç i despesa d’energia per, si és possible, eliminar-los.

  • Nitrats i nitrits: s’utilitzen com a colorants, saboritzants i per allargar la vida útil del producte. S’afegeixen a productes carnis. Poden formar nitrosamines, d’acció carcinògena.
  • Bromat de potassi: es fa servir en tot tipus de pans per ajudar a pujar la massa durant el fornejat. Està llistat com a carcinogen i prohibit en alguns països.
  • Propilparabè: és un disruptor endocrí, és a dir, causa danys molt greus a les nostres hormones. S’utilitza en coquetes, magdalenes, productes lactis i algunes begudes industrials.
  • Butirat d’hidroxianisol: és un disruptor endocrí carcinogen que redueix el nivell de testosterona i de tiroxina. Es troba en carns i patates fregides, o com a saboritzant.

En triar menjar ecològic evitarem tots aquests additius que estan en molts dels productes elaborats i processats

  • Butil hidroxitoluè: és un altre disruptor endocrí que s’utilitza en menjar per a mascotes i en pasta, pizza, fideus, arròs instantani i per crear aromes artificials.
  • Propilgalat: conservant en productes que contenen greixos, que pot actuar com a disruptor endocrí per la seva activitat estrógena.
  • Diacetil: dóna «sabor» a iogurts, formatges i crispetes amb mantega. Està relacionat amb danys severs i irreversibles als pulmons (bronquiolitis obliterant).
  • Saboritzants: apareixen en més de 80.000 productes alimentaris. De vegades, les barreges dels saboritzants són molt complexes i un sol producte pot arribar a contenir fins a cent agents diferents. Els extractes de sabors en moltes ocasions provenen de transgènics. Hi ha sabors «naturals» amb agents químics sintètics (propilenglicol, BHA).
  • Colorants artificials: no afegeixen cap valor nutricional i poden estar contaminats per furans (relacionats amb alguns tipus de càncer). Afecten el comportament dels nens (hiperactivitat, manca d’atenció).
  • Fosfats: estan en més de 20.000 productes alimentaris i s’han relacionat amb trastorns cardiovasculars i renals.
  • Alumini: l’alumini s’acumula al nostre cos principalment als ossos. Encara s’usa a la indústria alimentària com a estabilitzant. Produeix canvis neurològics amb trastorns de comportament, dificultats en l’aprenentatge o la resposta motora.
envejecimiento
123rfLimited©marcoscastillo

Els telòmers, el nostre «rellotge de sorra» vital

Ara bé, l’alimentació ecològica ajuda realment a envellir més a poc a poc? Per descomptat, i per respondre aquesta pregunta no recorrerem a les estadístiques. Només cal citar la meravellosa activitat cel·lular dels telòmers. Durant molt de temps es va creure que les cèl·lules humanes en cultiu eren immortals i podien dividir-se infinitament. Però el 1960, l’investigador Leonard Hayflick no aconseguia mantenir amb vida les cèl·lules del laboratori. Inicialment va pensar que era un mal cuidador, però per molt bé que tractés les seves cèl·lules, el problema es repetia. Les cèl·lules es dividien un nombre determinat de vegades, i després morien. Si congelava les cèl·lules després d’una sèrie de divisions i les feia tornar de nou a la vida, les cèl·lules seguien dividint-se, però en arribar a un nombre similar a l’anterior, morien. D’alguna manera, les cèl·lules «recordaven» les divisions realitzades abans de la hibernació.

Hayflick va sospitar que cada cèl·lula tenia una mena de comptador de divisions, un rellotge intern que li deia quan morir. Quan el 1961 va publicar la seva troballa, va ser molt criticat i fins i tot ridiculitzat per la comunitat científica. El dogma de la immortalitat cel·lular estava fortament arrelat i va haver d’esperar més de deu anys fins que el seu descobriment fos reconegut. Les cèl·lules humanes no són immortals, i només es divideixen un nombre determinat de vegades: és el que avui els científics coneixen com «el límit de Hayflick».

Les barreges dels saboritzants són molt complexes i un sol producte pot arribar a contenir fins a cent agents diferents

Què determina aquest límit de divisions? Els telòmers.

Els científics ens expliquen que un telòmer és una regió de seqüències repetitives d’ADN a l’extrem d’un cromosoma. Els telòmers (del grec telos, «final», i meros, «part») protegeixen els extrems dels cromosomes per evitar que es desgastin o enredin. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, els telòmers es tornen una mica més curts. Finalment, s’escurcen tant que la cèl·lula ja no es pot dividir correctament, i aquesta cèl·lula mor. El que és difícil és, doncs, protegir aquests extrems.

A mesura que es fan més curts, els telòmers funcionen com un rellotge per a la cèl·lula (compten per saber l’edat que té, i limiten les vegades que la cèl·lula es pot dividir sense perdre parts importants de l’ADN del cromosoma). I la seva activitat és fascinant. Per exemple, les cèl·lules canceroses –amb una enorme capacitat per a l’autodivisió– mantenen els seus telòmers llargs i així es poden continuar dividint, quan en realitat ja no ho haurien de fer. Per això, juntament amb la importància d’escollir aliments ecològics, cal tenir en compte també un pla dietètic raonable.

Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Octubre 2022

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here