Menjar ecològic i sa no hauria de ser un luxe. Aquesta és la gran qüestió que des de fa ja alguns anys es plantegen tant aquells que la defensen com aquells que la menyspreen. En els darrers anys s’han publicat diversos estudis científics que intenten donar llum a aquesta possibilitat.
L’agricultura industrial pot alimentar el món?
Però, i si plantegem la pregunta al revés? l’agricultura industrial pot alimentar el món? Està vist que no. Ja fa uns quants anys que ho intenta i les xifres de pobresa no paren d’augmentar. És evident que la fam al món no és un problema agronòmic. És un problema polític i interessos econòmics. Mentre no es trenqui aquesta tendència, cap tipus d’agricultura no podrà alimentar el món. Un altre aspecte a tenir en compte és si es pot alimentar tothom menjant carn tres vegades al dia. La resposta és no. Ni es pot ni ens convé. Moltes de les malalties dels rics es deuen a un excés de consum de proteïnes i greixos animals. La major part de producció de cereals i lleguminoses s’hauria de destinar a l’alimentació humana i no a la producció de pinsos.
Fets aquests aclariments, el nostre punt de vista és que les tècniques de l’agricultura ecològica poden perfectament produir aliments en quantitats suficients per alimentar la població mundial. No es tracta de deixar de fer servir pesticides i adobs químics i substituir-los per adobs orgànics i preparats naturals. Es tracta d’aprofitar tot allò que ens brinda de forma gratuïta la natura i posar-la a treballar al nostre favor per produir aliments. El primer és l’energia del sol i el segon l’exèrcit de microorganismes que hi ha al terra i que són els responsables de l’alimentació i la sanitat de la planta. S’ha de treballar a favor de la naturalesa i no en contra. Imitant els ecosistemes naturals evitarem molts problemes lligats a l’agricultura industrial: plagues, malalties, erosió, pèrdua de biodiversitat, sòls esgotats, aigües contaminades i pagesos empobrits i dependents.
La major part de producció de cereals i lleguminoses s’hauria de destinar a l’alimentació humana i no a la producció de pinsos
Els interessos econòmics han decantat la balança en el desenvolupament d’unes tècniques o d’altres. S’han promocionat les llavors híbrides, les transgèniques, associades sempre a un paquet tecnològic format per adobs químics i pesticides que el pagès està obligat a comprar. L’agricultura industrial produeix més, però es basa en l’espoli de recursos i l’esgotament dels sòls.
Les terres agrícoles que hi ha al món són suficients per produir les kcal necessàries per alimentar la població que s’estima que hi haurà el 2050. Es tracta d’un problema global del sistema alimentari on les poblacions als països rics estan sobrealimentades amb dietes basades en la proteïna animal, animals alimentats amb pinsos elaborats amb soja cultivada a països pobres, mentre que les poblacions pobres passen gana i destinen una bona part de les seves terres a cultius que no són una font de nutrients com el cafè, te o cacau o, a matèries primeres per a pinso (soja i blat de moro).
Recordem que, segons les dades facilitades per la FAO, el 40% dels aliments que es cultiven al planeta es destinen a l’alimentació animal i, segons els pronòstics, aquesta xifra es podria incrementar fins a assolir el 60% en les properes dues dècades.
La manca de disponibilitat de l’aigua també augmentaria, es calcula que calen uns 15.000 litres d’aigua per produir un quilo de carn de boví, davant dels 2.500 litres d’aigua necessaris per produir un quilo d’arròs.
Les terres agrícoles que hi ha al món són suficients per produir les kcal necessàries per alimentar la població que s’estima que hi haurà el 2050
Si a això afegim que 1/3 de la producció mundial dels aliments destinats al consum humà es perd o malbarata a tot el món (equival a 1300 milions de tones a l’any segons la FAO). “L’alimentació és el primer, tothom menja, però l’actual sistema alimentari és responsable del 37% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle”. “Cal anar cap a un model ecològic, local, tan vegetal com sigui possible i més artesanal”.
La producció industrial d’aliments destrueix el futur
L’agricultura és una de les fonts emissores més grans de gasos d’efecte hivernacle (37%) quan utilitza les tècniques modernes que la converteixen en agricultura industrial. A més, provoca la disminució de pol·linitzadors i de biodiversitat en general. Es busca el rendiment de les collites gairebé a qualsevol preu, utilitzant fertilitzants i pesticides químics de manera descontrolada.
Per la seva banda, la ramaderia industrial és dependent de la producció de pinsos que s’elaboren principalment a base de soja provinent de països principalment de Sud-Amèrica. Es tracta majoritàriament de soja transgènica, per a la producció de la qual s’usen grans quantitats de glifosat amb què s’està contaminant el sòl i l’aigua i causant greus problemes de salut a la població local.
El 40% dels aliments que es cultiven al planeta es destinen a l’alimentació animal
El cultiu de la soja està vinculat a la desforestació de zones molt riques en biodiversitat a Argentina, Brasil, Bolívia i Paraguai, així com a emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, contaminació per l’ús d’agroquímics i el desplaçament forçat de comunitats indígenes i camperoles. A més, l’ús de soja com a font de proteïnes per a pinso animal desplaça altres lleguminoses autòctones que han deixat de cultivar-se.
Espanya va ser el 2018 la productora de pinsos compostos més gran d’Europa amb més de 24 milions de tones i juntament amb França i Alemanya lidera la producció ramadera de la UE. El 2019 es van produir més de 7 milions de tones de carn, molt per sobre dels 2 milions de tones consumits a les llars espanyoles. Aquest tipus de producció industrial concentra el mercat en mans de molt poques empreses en detriment de les granges familiars que, en el cas del porcí, per exemple, pràcticament han desaparegut. La cria intensiva d’animals també s’ha relacionat amb l’aparició de noves pandèmies i l’ús excessiu d’antibiòtics a les granges industrials ha estat el responsable de l’augment actual de les infeccions resistents a antibiòtics.
Autora: Ángeles Parra, Presidenta de l’Associació Vida Sana, Directora de BioCultura
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2023
