L’agricultura és una activitat que ha estat en constant evolució al llarg de la Història de la Humanitat. Des de les labors de la civilització, les comunitats han conreat una varietat de cultius per a alimentar-se i sobreviure. No obstant això, amb l’arribada de l’agricultura industrial i la cerca de l’eficiència a gran escala, moltes de les pràctiques agrícoles tradicionals i els cultius autòctons van ser relegats en favor de monocultius intensius i l’ús intensiu de fitosanitaris i fertilitzants.
En les últimes dècades i amb el desenvolupament de l’agricultura ecològica, ha sorgit un moviment de recuperació dels antics conreus i pràctiques agrícoles. Aquest corrent no sols busca garantir la seguretat alimentària i la sostenibilitat ambiental, sinó que també reconeix la importància de preservar i transmetre el patrimoni cultural associat amb les pràctiques agrícoles tradicionals.
Els antics conreus com a tresor
Els antics cultius són una font inavaluable de diversitat genètica que ha estat acumulada durant segles de selecció natural i maneig per part de comunitats locals. Aquestes varietats tradicionals solen estar adaptades a condicions climàtiques específiques, resistir malalties i plagues, i oferir un major valor nutricional en comparació amb les varietats modernes.
La recuperació dels antics cultius i la seva integració en l’agricultura ecològica no sols té beneficis pràctics, sinó també un profund significat cultural. Els cultius tradicionals estan arrelats en la història de les comunitats locals i sovint estan associats amb celebracions, rituals i tradicions. En moltes regions del món, els agricultors han estat conreant aquestes varietats durant generacions, desenvolupant un profund coneixement dels seus cicles de creixement, propietats de sòl i formes de maneig.
Aquest coneixement tradicional és un component essencial del patrimoni cultural d’una comunitat i ha estat transmès de pares a fills al llarg dels anys. En mantenir i conrear aquests cultius, les comunitats poden enfortir la seva identitat cultural i preservar la connexió amb les seves arrels. A més, la recuperació dels antics cultius pot ser una font d’apoderament per als agricultors locals, ja que poden exercir un paper actiu en la conservació del seu patrimoni i contribuir a la diversitat alimentària global.
A més de la seva significativa contribució al patrimoni genètic, les varietats locals encapsulen una riquesa culinària excepcional. Per aquest motiu és fonamental no perdre de vista les perspectives que les varietats autòctones ofereixen per a impulsar la diversitat productiva a les regions on estan arrelades.
Recuperació i conservació de varietats locals i tradicionals
«Els recursos fitogenètics s’han definit tradicionalment com la diversitat genètica de les espècies conreades i els seus parents silvestres, sigui material de propagació vegetativa o reproductiu, i de valor com a recurs econòmic actual o potencial per a les generacions presents i futures», destaca el Ministerio d’Agricultura, Pesca i Alimentació. En aquest context, va impulsar l’any 2019 el desenvolupament de l’Estratègia Nacional de Conservació de parents silvestres dels cultius i plantes silvestres d’ús alimentari.
A Catalunya, des de l’any 2013 està en marxa el Pla d’Acció per a la Biodiversitat Cultivada amb l’objectiu de promoure la recuperació, la conservació, l’ús i la divulgació i comercialització de les varietats autòctones del territori. En aquest context, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha creat un banc de llavors per tal de preservar i conservar les varietats locals d’interès agrari de Catalunya, contribuint així a evitar la pèrdua de recursos fitogenètics de vital importància per la sostenibilitat de l’agricultura i l’alimentació actual i del futur.
I és que la progressiva substitució de varietats tradicionals per varietats millorades ha estat un fenomen constant en l’àmbit de l’agricultura professional en nacions desenvolupades. No obstant això, molts d’aquestes varietats tradicionals no s’han perdut de manera irreversible, que s’han implementat programes per a recol·lectar i preservar els recursos fitogenètics fora del lloc d’origen, sigui en bancs de llavors o bancs de germoplasma, com destaca un dossier tècnic publicat al portal RuralCat.
El propòsit central del Pla de Biodiversitat Cultivada radica a fomentar el reconeixement i l’apreciació de les variants locals catalanes entre els productors i els consumidors i a incrementar la seva demanda i comercialització. Paral·lelament, busca estimular la divulgació d’informació i el coneixement sobre la importància de la biodiversitat conreada tant en l’àmbit educatiu com en la societat en general, destacant el seu paper com a herència cultural i eina per a enfrontar el canvi climàtic.
La promoció de la gastronomia local basada en ingredients i plats elaborats a partir d’aquestes varietats autòctones també està en el centre de les accions promocionals. Particularment, dins dels esforços per a fomentar l’alimentació ecològica, el Pla d’Acció emfatitza la rellevància de la biodiversitat en aquest sistema de producció, així com la importància d’emprar les varietats locals per a realçar i distingir els productes obtinguts, especialment en els àmbits culturals i culinaris.
Agricultura ecològica: futur i tradició
L’agricultura ecològica s’ha convertit en un important vehicle per a la recuperació dels antics cultius i pràctiques agrícoles. Aquest model agrícola es basa en principis de respecte pel medi ambient, promovent la biodiversitat, minimitzant l’ús de productes químics sintètics i fomentant pràctiques de maneig sostenible.
Els mètodes de l’agricultura ecològica sovint s’alineen amb les pràctiques tradicionals, com la rotació de cultius, l’ús d’adobs orgànics i el control biològic de plagues. Així doncs, en adoptar aquests enfocaments, els agricultors estan contribuint a la preservació dels coneixements ancestrals i a la conservació dels antics cultius.
El camí cap a un futur sostenible
Tal com resumeix l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), els cultius tradicionals protegeixen l’agricultura, enriqueixen les dietes i mantenen vius els coneixements tradicionals. La recuperació dels antics cultius i la promoció de l’agricultura ecològica no són simplement una mirada al passat, sinó un camí cap a un futur més sostenible i resilient. A mesura que enfrontem desafiaments globals com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la seguretat alimentària, és crucial aprofitar la saviesa de les generacions anteriors i combinar-la amb la innovació moderna.
Els esforços per a restaurar i promoure els antics cultius a través de l’agricultura ecològica han de ser secundats per polítiques governamentals, programes de recerca i educació, i la col·laboració entre diverses parts interessades. En fer-ho, estarem honrant i preservant el llegat cultural de les nostres comunitats i contribuint a la creació d’un sistema alimentari més sostenible i diversificat.
Amb el suport de:
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2023
