En les últimes dècades, el model agrícola ha fomentat l’ús de varietats de cultius uniformes i altament productives, conegudes com a cultius millorats o híbrids. Encara que aquests cultius han augmentat la producció i la rendibilitat a curt termini, també han portat efectes negatius per a la biodiversitat agrícola, amb la consegüent erosió genètica dels sistemes agrícoles.
Degut a diversos factors, entre els quals es troben els contaminants químics, l’ús dels combustibles fòssils, la pluja àcida o l’abandonament de zones agrícoles, la biodiversitat va sofrir el seu major declivi a partir de la segona meitat del segle XX. La transformació iniciada amb la revolució industrial va estar vinculada a la despoblació d’àrees rurals cap a nacions industrialitzades, la reducció d’economies d’autoconsum en favor del comerç, la mecanització agrícola, canvis hidràulics en països emergents, polítiques promotores de fertilitzants, monocultius i varietats d’alt rendiment. Això va resultar en la pèrdua de moltes varietats tradicionals i també de recursos fitogenètics.
Varietats agrícoles autòctones: patrimoni genètic i cultural
La protecció i promoció de les varietats agrícoles autòctones representa una solució per a contrarestar la pèrdua de biodiversitat agrícola. En conservar i utilitzar aquestes varietats, es preserva la riquesa genètica acumulada durant segles de pràctiques agrícoles locals. Això no sols assegura la disponibilitat de recursos genètics valuosos per a futures generacions, sinó que també ajuda a salvaguardar la identitat cultural i els sabers ancestrals associats amb aquestes varietats.
A més, les varietats agrícoles autòctones ofereixen avantatges en l’agricultura sostenible. Atès que estan ben adaptades als ambients locals, tendeixen a requerir menys inputs externs (com fertilitzants i pesticides), i això redueix l’impacte ambiental. Basant-se en la selecció natural, el seu mecanisme de reproducció és senzill i poden reproduir-se de manera contínua, d’aquesta manera cada generació permet obtenir llavors d’alta qualitat que es poden sembrar novament. Així mateix, la seva diversitat genètica brinda una major resiliència enfront de malalties i canvis climàtics, disminuint el risc de pèrdues de cultius i contribuint a l’estabilitat del subministrament d’aliments. Representen, a més, l’essència de la diversitat i el valor cultural i gastronòmic del territori.
Així doncs, les varietats locals contribueixen a incrementar la biodiversitat cultivada i aquesta és una garantia de la continuïtat del sistema agrícola. Són una font de recursos fitogenètics que s’han de preservar, atès que són la base biològica de la producció mundial d’aliments i de la seguretat alimentària i per tant, contribueixen al desenvolupament econòmic.
La protecció i promoció de les varietats agrícoles autòctones representa una solució per a contrarestar la pèrdua de biodiversitat agrícola
Estratègies per a la conservació i ús de varietats locals
Segons dades recopilades pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, 12 cultius constitueixen el 80% de les necessitats d’energia alimentària, i una de les causes principals de l’erosió genètica és la substitució de varietats locals per varietats modernes.
Per a protegir i fomentar les varietats agrícoles autòctones, és fonamental el compromís de diversos actors, des dels agricultors i les comunitats locals fins als governs i les organitzacions internacionals. Algunes estratègies efectives inclouen:
- Identificar, recol·lectar i documentar les varietats agrícoles autòctones, catalogant les seves característiques úniques i el seu context cultural.
- Realitzar estudis per a avaluar l’adaptabilitat i el potencial d’aquestes varietats, així com desenvolupar pràctiques agrícoles sostenibles que les fomentin.
- Brindar incentius i suport als agricultors perquè continuïn conreant i conservant varietats autòctones, reconeixent el seu paper com a guardians de la biodiversitat agrícola.
- Fomentar la comercialització i el consum de productes basats en varietats agrícoles autòctones, i així ajudar a generar un mercat i valorar la seva importància.
- Establir polítiques i regulacions que protegeixin i promoguin la conservació de la diversitat agrícola, incloent-hi la conservació in situ, ex situ i on-farm, totes elles complementàries.
Pla d’Acció per a la Biodiversitat Cultivada a Catalunya
Amb l’objectiu de promoure la recuperació, la conservació, l’ús i la divulgació i comercialització de les varietats locals de Catalunya, l’any 2013 la Generalitat va aprovar el Pla d’Acció per a la Biodiversitat Cultivada a Catalunya. El Pla s’estructura en tres eixos d’actuació: conservació, promoció i comercialització i recerca, innovació i transferència de les varietats locals d’interès agrari de Catalunya i, així evitar la pèrdua de recursos fitogenètics de vital importància per la sostenibilitat de l’agricultura i l’alimentació actual i del futur.
Per tal de recopilar i identificar les varietats, el Departament ha creat un banc de llavors on s’hi conserven varietats inscrites al Catàleg de varietats locals d’interès agrari de Catalunya, així com les llavors que provenen de lliuraments espontanis per part d’agricultors, ens o entitats. El banc està ubicat físicament a Lleida, a les instal·lacions del Laboratori de Llavors del mateix Departament.
D’altra banda, des de fa temps hi ha diversos organismes públics i entitats sense ànim de lucre que porten a terme tasques de recuperació, promoció, i/o conservació de les varietats tradicionals, ja sigui a través de bancs de germoplasma o a través de l’intercanvi de llavors entre els agricultors. Així es fomenta la millora genètica d’aquestes varietats locals per tal de millorar algun dels seus caràcters, com la capacitat productiva, la resistència a plagues i malalties o certes característiques organolèptiques.
Un d’aquests bancs de germoplasma està sota disposició de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaris (IRTA), que duu a terme un ambiciós programa de millora genètica d’ametller, presseguer, pomera i perera. També conserva varietats tradicionals catalanes d’avellaner, noguer i garrofer, a més de diverses col·leccions de varietats de cereals, especialment del gènere Triticum, com el blat fariner i blat dur. Amb el desenvolupament sostenible del sector agrari com a una de les seves missions, des de fa anys, l’IRTA porta a terme una tasca de caracterització d’ecotips i varietats vegetals tradicionals.
La Comissió de Varietats Locals Agrícoles de Catalunya és l’òrgan consultiu tècnic del departament competent en matèria d’agricultura que té la missió de rebre, analitzar les sol·licituds i avaluar-les amb caràcter previ a la inscripció de les varietats en el Catàleg de les varietats locals d’interès agrari de Catalunya. Entre les seves funcions destaquen la de participar en la definició de les propostes i mesures de desenvolupament per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat cultivada, proposar mesures de sensibilització de la societat envers la conservació i ús sostenible de les varietats agrícoles locals, així com actuar com a òrgan consultiu en matèria de conservació d’espècies vegetals locals d’interès agronòmic de Catalunya.
Les varietats locals, a més de constituir un patrimoni genètic, engloben també alguns productes d’alt valor gastronòmic. Per aquest motiu, el Pla també té com a objectiu fomentar la valorització de les varietats locals per part dels consumidors finals, a fi d’augmentar la demanda i la comercialització d’aquests productes.
Actualment, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està treballant en un nou Pla d’Acció per a la Biodiversitat Agrària amb l’objectiu de promoure la recuperació, la conservació, l’ús i la divulgació i la comercialització dels recursos fitogenètics de Catalunya i de les races de bestiar autòctones catalanes. Aquest Pla constarà dels següents eixos d’acció:
- Eix 1: Governança de la conservació.
- Eix 2: Foment de la conservació i promoció dels recursos genètics per a l’agricultura, la ramaderia i l’alimentació.
- Eix 3: Foment de l’ús recursos genètics per part del productors.
- Eix 4: Recerca, desenvolupament i transferència tecnològica
Aquest nou pla està previst que s’aprovi per acord de govern durant el darrer trimestre del 2023.
Amb el suport de:
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2023
