La transició agroecològica té el potencial d’aconseguir un planeta més resistent a l’emergència climàtica i de revertir molts danys ocasionats per l’activitat humana en les darreres dècades.

sistema alimentari
©Marta Montmany

La intensificació agrícola que s’ha produït des de l’anomenada “revolució verda” ha tingut una sèrie d’externalitats molt negatives al medi ambient, la societat i l’economia. Amb l’objectiu d’alimentar la població mundial creixent, s’ha intentat maximitzar la producció a costa de greus danys a l’entorn natural, com la desforestació, l’escassetat d’aigua, la pèrdua de biodiversitat i l’esgotament del sòl. Tot això, mentre més de dos mil milions de persones pateixen inseguretat alimentària. Davant d’aquesta situació, és evident la necessitat de transitar cap a un sistema d’alimentació diferent, però això comporta canvis estructurals, segons explica el doctor Francesc Xavier Sans, director del Màster en Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona i del grup de recerca d’Agroecologia.

En aquest context, indica, és on emergeix l’agroecologia i “posa en qüestió tot el model alimentari actual”. Una disciplina transversal que comprèn tres dimensions, l’ecològica, la social i l’econòmica. “La població forma part del repte de produir aliments de manera eficient i en equilibri amb l’ús dels recursos naturals.”

L’Agroecologia, una disciplina transversal que comprèn tres dimensions, l’ecològica, la social i l’econòmica

Al camp, aquesta transformació es tradueix en prescindir de l’ús de pesticides, fomentar la diversificació dels cultius, mantenir àrees de compensació ecològica, és a dir, zones no cultivades, i assegurar el reciclatge de les matèries i l’energia, entre d’altres pràctiques enfocades a la sostenibilitat de la producció. Mentrestant, en l’àmbit social, es tracta de promoure qüestions fonamentals com el consum de proximitat, l’aprofitament i el reciclatge de les restes alimentàries i l’evolució cap a dietes més riques en productes d’origen vegetal.

Segons els estudis preliminars, a les zones on s’ha començat a aplicar aquest enfocament agroecològic, encara que només hagi estat a petita escala, ja s’han detectat importants impactes positius al medi natural, sobretot pel que fa a la biodiversitat i la qualitat del sòl.

sistema alimentari
©Bio Eco Actual. Pedro Gumiel tallant un enciam

La implantació d’aquest nou mètode ha permès que hi hagi més organismes presents als espais agraris. Això no vol dir que hi hagi més plagues ni més malalties, sinó que aquests entorns “s’autoregulen i aconsegueixen ser molt més autosuficients i resilients”, diu el doctor. “Així, els ecosistemes són més capaços de mantenir l’equilibri que amb els mètodes que els han simplificat i fet altament dependents d’insums externs”, afegeix.

Això és perquè les activitats intensives van en contra del manteniment dels principals aliats dels agricultors, els pol·linitzadors. Segons adverteix Sans, per assegurar-ne la supervivència, cal evitar l’ús de biocides, que impacta directament sobre ells, i també garantir-los l’accés a “recursos per protegir-se, reproduir-se, i alimentar-se, i això requereix mantenir àrees naturals al costat de les àrees cultivades.”

Per això, posant en pràctica els conceptes agroecològics a gran escala, revertiríem bona part de les pèrdues de diversitat biològica que hem provocat. Aconseguiríem una fauna “al servei del funcionament d’aquests ecosistemes”, produint aliments de manera més harmònica, amb un ús més baix d’elements externs, i, a més, afavorint aquestes mateixes poblacions d’organismes amb una millora del benestar animal i fins i tot humà. “Això serà tangible”, assegura el doctor.

La cura del sòl és un aspecte primordial davant del repte que suposa l’augment de la freqüència i la intensitat de les sequeres degudes al canvi climàtic

D’altra banda, fer un canvi de model també permet augmentar el nombre d’animals que viuen a terra, des dels cucs fins a les aranyes, passant pels escarabats. Aquests actors tenen un paper essencial en la protecció dels cultius i el reciclatge de la matèria orgànica.

Mantenir uns sòls vius és fonamental,” destaca Sans, ja que l’augment de la matèria orgànica té diversos efectes. El primer és incrementar la fertilitat, donar estabilitat i millorar el funcionament del sòl. El segon efecte és l’augment de la seva capacitat d’absorció de gasos d’efecte hivernacle. Una missió fonamental atesa la situació actual de canvi climàtic.

A més, un terra sa conserva millor la humitat. Segons explica Sans, “tenir més matèria orgànica al sòl i més cobertes vegetals retindrà millor els recursos essencials, com el nitrogen, el fòsfor i l’aigua”.

En aquest sentit, la cura del sòl és un aspecte primordial davant del repte que suposa l’augment de la freqüència i la intensitat de les sequeres degudes al canvi climàtic. Davant la limitada disponibilitat d’aigua, la seva cura té més importància. La producció intensiva d’aliments també té un impacte negatiu als hàbitats aquàtics del seu entorn. Els nitrats procedents dels purins de la ramaderia industrial, per exemple, contaminen les aigües freàtiques, per això poden arribar als rius i després al mar. Novament, una transformació del model alimentari pot ser la solució. “Seguint els principis de l´agroecologia, l´impacte sobre els entorns propers és molt menor i en aquest sentit, ja estaríem restaurant els ecosistemes,” afirma Sans.

Aquests són només alguns dels molts beneficis que pot portar una transició agroecològica. Tot plegat, es tracta de compatibilitzar la producció d’aliments amb el manteniment dels recursos naturals i la justícia social. Un repte global, europeu, nacional i local. Fins i tot, un repte particular, ja que si la població reclama una alimentació sana i no contaminant, això determinarà tot el mecanisme de producció.

Autora: Clara Ceballos, Periodista especialitzada en medi ambient

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Abril 2024