El gaspatxo és una sopa freda d’origen antic. Ja a l’època romana es feien begudes amb all, verdures i pa remullat, amanides amb sal marina, oli d’oliva i bon vinagre, per pal·liar la set als mesos de la canícula. Tots els ingredients eren mediterranis, ja que encara no havien arribat els tomàquets i els pebrots d’Amèrica.
El seu èxit és ser una beguda isotònica i molt hidratant. Conté en dissolució vitamines, sals minerals i oligoelements, en una composició similar a la de la sang, de manera que el líquid s’absorbeix fàcilment a l’organisme. Per això, tradicionalment es prenia després de les llargues jornades de treball a ple sol, quan el cos havia perdut molta aigua i sals mitjançant la suor.
Aporta en abundància betacarotens i licopè, precursors de la vitamina A, i vitamina C, ambdues antioxidants, així com àcid fòlic o B9. Entre els minerals destaca el potassi i el ferro. L’oli d’oliva verge extra aporta àcids grassos insaturats com l’oleic omega 9.
Hi ha molts tipus de gaspatxo, i la tendència és continuar innovant
Tipus de gaspatxos
Hi ha molts tipus de gaspatxo, i la tendència és continuar innovant. Els elements que no falten mai, a banda dels que detallem en cada modalitat, són l’all, l’oli d’oliva, el vinagre, la sal marina, la molla de pa i l’aigua freda. Sempre es tritura tot i es deixa macerar una hora.
- Gaspatxo tradicional andalús. S’elabora amb tomàquet, pebrot verd, cogombre. Hi ha qui afegeix també ceba tendra.
- Gaspatxo blanc o all blanc. S’elabora amb ametlles crues pelades i triturades. S’adorna amb grans de raïm blanc.
- Gaspatxo de síndria. S’elabora amb síndria, tomàquets, ceba tendra, cogombre i pebrot vermell.
- Gaspatxo de fruites. S’elabora amb fruites com maduixes, gerds, préssec o mango, a més dels tradicionals tomàquets, cogombre i pebrot verd. S’adoba amb fulles de menta.
- Gaspatxo d’hortalisses. S’elabora amb pastanaga, carbassó, alvocat o remolatxa, encara que també se li poden afegir verdures de fulla com espinacs o col. Es pot afegir opcionalment tomàquet o no, a més de pebrot verd i ceba morada.
- Gaspatxo de meló. S’elabora amb meló, cogombre, ametlles crues, raves, ceba i arrel de gingebre.
- Gaspatxo a les fines herbes. Amb menta i alfàbrega fresques, a més de la resta de verdures.
No només han evolucionat els seus components, sinó també els seus acompanyaments, ja que, als clàssics crostons o trossos de cogombre, se li afegeixen ara llavors de sèsam, rosella, pipes de carbassa, fruita o brots germinats.
Autora: Mercedes Blasco, Nutricionista, Màster en Nutrició i salut
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2024
