La dissonància cognitiva és un terme psicològic desenvolupat als anys 50 pel psicòleg Leon Festinger, que explica la disharmonia i l’estat de tensió intern que percep una persona que té alhora dos pensaments que estan en conflicte o per un comportament que entra en contradicció amb les creences.
Quan aquesta relació entre creences i actes xoquen, es produeix un estat de tensió, ansietat i malestar psicològic que esdevé desagradable i incòmode per a la majoria de nosaltres. Per poder resoldre aquest malestar, l’ésser humà pot prendre una de les dues opcions següents:
- Canviar el pensament o la creença per ajustar-lo al seu comportament.
- Canviar el comportament per ajustar-lo a la seva creença
Com podem comprovar, aquest displaer pot portar a un intent de canvi de la conducta o defensar les seves creences o actituds (fins i tot arribant a l’autoengany) per reduir el malestar que produeixen.
Aquesta dissonància és tan freqüent en el nostre dia a dia que hi convivim sent totalment inconscients de la incongruència dels nostres pensaments i accions. Només quan fem atenció a les nostres emocions i a la manera com ens comportem, som capaços d’adonarnos-en i connectar amb la dualitat il· lògica amb què estem actuant.
La desvinculació moral és un mecanisme que desactiva els sentiments de culpa
Per exemple, una persona que pren molt de sucre és conscient d’aquesta dissonància cognitiva cada cop que compra un paquet de llaminadures. D’una banda, la persona sap que menjar molt de sucre no el beneficia, però alhora continua prenent-ho perquè això li produeix plaer. Com resoldre aquesta dissonància? La persona pot deixar de menjar sucre o intentar convèncer-se a si mateixa que no és tan dolent i que per menjar-ho uns quants dies no passarà res (autoengany).
Per això pot fer servir tota mena d’arguments, encara que siguin il·lògics («d’alguna cosa ens hem de morir», «pitjor és el menjar escombraries»…). A més, aquesta persona estarà molt pendent de qualsevol dada que reforci aquests arguments. Per exemple, si apareix una notícia als mitjans sobre un estudi que ha trobat els efectes negatius de l’excés de sucre en un grup de persones que han desenvolupat una patologia per aquesta causa, ignorarà aquesta informació i reforçarà la seva ressonància en els altres estudis que mostren el contrari, és a dir, que el sucre és beneficiós per al desenvolupament de l’ésser humà.
Aquest tipus de dissonàncies les solem traslladar també als aliments que ingerim diàriament. Per exemple, menjar animals (no humans, perquè recordem que nosaltres també som animals) és una d’aquelles conductes que comporten darrere seu pràctiques que sabem que són violentes i que es realitzen per tal que el producte final sigui el plat que posem a la taula. Totes aquestes pràctiques que tenen com a finalitat acabar amb la vida de l’animal, es troben invisibilitzades i fins i tot justificades a la nostra societat.
Aquest procés és el que ens porta en psicologia a la desvinculació moral, terme que es defineix com un fenomen psicològic i social que permet que deixem de veure/fer-nos conscients de la violència i que cometem aquests actes.
Tot el procés de desvinculació està associat a la dissonància cognitiva
La desvinculació moral és un mecanisme que desactiva els sentiments de culpa, i en la creació dels quals participen les grans empreses utilitzant diferents ideologies per justificar el fet de menjar animals. Per això, utilitzen els discursos recolzats en la medicina i la nutrició per tal de convèncer-nos, com, per exemple: “menjar carn és necessari per a una alimentació equilibrada” o “cal prendre llet de vaca per obtenir calci”.
Les empreses dedicades a aquest sector animalístic utilitzen la manipulació discursiva per minimitzar les dissonàncies cognitives. És a dir, creen discursos i maneres de transmetre la informació enganyosa sobre animals que tenen benestar, perquè els consumidors se sentin menys culpables per participar en aquestes activitats en consumir aquest tipus de productes. Per exemple, si una persona es considera amant dels animals i a més diu que està en contra de la violència i a favor de respectar-los, quan va al supermercat i paga per comprar carn, si s’adona que està pagant per l’assassinat de l’animal que ha de menjar, experimentarà dissonància cognitiva. És a dir, sent incomoditat mental per saber que participa en aquesta violència, encara que hi estigui en contra. Però com bé comento, només serà incomoditat, ja que, alimentar-se en aquest cas, és la seva prioritat.
La persona sap que menjar molt de sucre no el beneficia, però alhora continua fent-ho perquè això li produeix plaer
Tot això ens porta a menjar aliments procedents d’animals de manera diària, ens fa caure una vegada i una altra al bucle de la dissonància. Si volem seguir consumint productes procedents d’animals, simplement sapiguem quina és la cadena que s’utilitza fins que el producte arriba a la nostra taula. Només així, actuarem conscientment i no caurem en la dissonància.
Des de fa aproximadament 40 anys i sobretot a les societats occidentals, eduquem els nens i nenes perquè aprenguin a cuidar, estimar i respectar els animals i no maltractar-los. El maltractament als animals es considera moralment censurable i és quelcom que tenim molt integrat com a societat. De fet, ens trobem amb multitud de lleis que ja prohibeixen aquest tipus de pràctiques sabent que els animals són éssers vius que s’emocionen, es relacionen i gestionen el dia a dia, com nosaltres.
A manera de conclusió, l’aprenentatge que hauríem de fer és que els nostres veritables sentiments vagin de la mà dels nostres actes, ja que si no és totalment inevitable caure en dissonàncies constants en el nostre dia a dia.
Autora: Paola Vecino, Psicòloga General Sanitària, Naturòpata
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2024
