El tomàquet és originari d’Amèrica del Sud, on formava part de l’alimentació quotidiana de diversos pobles precolombins. Amb l’arribada dels europeus al segle XVI, aquest fruit va viatjar des del Nou Món fins a Europa i, a poc a poc, va anar guanyant espai a la cuina del continent.
Tot i que durant anys es va considerar una planta ornamental, el tomàquet va acabar consolidant-se com un aliment imprescindible, especialment a la dieta mediterrània, on avui és protagonista d’amanides, salses, guisats i nombrosos plats tradicionals. La seva història demostra com un ingredient humil es pot convertir en un símbol de sabor, cultura i benestar.
El tomàquet és majoritàriament aigua i és baix en calories, però concentra vitamina C, carotenoides (especialment licopè), potassi, fibra i nombrosos compostos fenòlics amb potent activitat antioxidant. La varietat, el grau de maduració i les pràctiques de cultiu poden canviar notablement aquesta composició, per la qual cosa, tomàquets ben madurs i varietats riques en pigments solen oferir la major aportació de compostos protectors.
En les darreres dècades, l’evidència científica ha situat el tomàquet molt més enllà del paper culinari, destacant-lo com un aliment amb efectes rellevants per a la salut humana.
Cada cop més estudis coincideixen que el consum habitual de tomàquet, productes derivats i compostos bioactius s’associen amb una mortalitat menor, menys malalties del cor, i un risc reduït de certs tipus de càncer, com el de pròstata i el d’estómac.
La varietat, el grau de maduració i les pràctiques de cultiu poden canviar notablement la composició
Més enllà dels efectes sobre la salut cardiovascular, la investigació recent suggereix que els beneficis del tomàquet podrien estendre’s també al cervell i al benestar emocional. En aquest sentit, les persones amb més consum de tomàquet tendeixen a mostrar un millor rendiment cognitiu.
El licopè, l’antioxidant que dona al tomàquet el seu color característic, ha esdevingut un aliat de la salut cardiovascular. Els estudis assenyalen que el seu consum habitual pot ajudar a reduir la pressió arterial, millorar la salut dels vasos sanguinis i disminuir el risc de malalties del cor.
N’hi hauria prou amb una quantitat diària equivalent a un o dos tomàquets (5-30 mg de licopè) per començar a notar aquests efectes, especialment en el control de la pressió arterial. Aquesta quantitat de licopè no només protegeix la salut del cor, sinó que també s’ha associat amb un risc menor de càncer de pròstata en homes amb alt risc cardiovascular, oferint un doble benefici per a aquesta població.
D’altra banda, s’ha observat que les persones amb demència presenten nivells més baixos de licopè en plasma en comparació amb individus cognitivament sans, i que una ingesta més gran de licopè s’associa amb menys símptomes depressius. En conjunt, aquests resultats reforcen la idea que incloure tomàquet de forma habitual a la dieta pot contribuir a la salut cardiovascular, i també a la prevenció del càncer i a la cura de la ment.
Però els beneficis del tomàquet no es limiten al licopè. També és una font rica en antioxidants, vitamines i compostos fenòlics, que protegeixen les cèl·lules del dany oxidatiu i la inflamació, contribueixen a regular el colesterol i la pressió arterial, i poden ajudar a prevenir certs tipus de càncer i els efectes de l’envelliment i la diabetis. Aquests compostos es conserven tant en tomàquets frescos com en productes processats, i fins i tot en subproductes com pell i llavors, que podrien aprofitar-se en aliments funcionals.
És millor consumir el tomàquet cru o cuinat?
No sempre el que és cru és millor. Cuinar el tomàquet, especialment en purés, salses o guisats, pot augmentar la disponibilitat de compostos clau com el licopè i el β-carotè, que s’absorbeixen més fàcilment que al tomàquet cru. La cocció redueix una mica de vitamina C, sensible a la calor, però altres compostos com els polifenols es mantenen estables i fins i tot pot augmentar la capacitat antioxidant global.
Preparacions tradicionals de la dieta mediterrània, com ara el sofregit, que combina tomàquet amb oli d’oliva i una cocció suau, afavoreixen l’absorció de carotenoides, mentre que aprofitar la pell i les llavors permet incorporar antioxidants i polifenols addicionals.
El tomàquet cru continua sent molt saludable, aportant vitamina C i altres nutrients essencials. Plats frescos com el gaspatxo, típic de la dieta mediterrània, permeten beneficiar-se d’aquests compostos sense necessitat de cocció. Per això, la millor recomanació és alternar ambdues formes de consum: gaudir-lo fresc en amanides o sucs, i cuinat en salses, purés i guisats. Així s’aprofiten tots els seus compostos beneficiosos i es maximitza la seva aportació nutricional.
En definitiva, el tomàquet no s’ha de considerar únicament com un ingredient culinari, sinó com un component essencial d’una dieta saludable. Encara que no hi ha recomanacions oficials sobre la quantitat exacta a consumir, l’evidència dona suport a incloure regularment tomàquets i productes derivats a la dieta pels seus efectes positius en la salut cardiovascular i general.
Autors: Dra. Anallely López Yerena, Investigadora Postdoctoral, IDIBAPS-UB, i Ricardo López Solís, MSc, Investigador Predoctoral, INSA.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2026
