La resistència als antibiòtics és un dels reptes més grans de salut pública. Apareix quan els bacteris deixen de ser sensibles als tractaments habituals, cosa que dificulta la curació d’infeccions que abans eren senzilles. No és un problema llunyà ni exclusiu dels hospitals: comença a molts llocs, també a la cadena alimentària. No són les persones que es tornen resistents, són els bacteris els que es tornen resistents i com a conseqüència, alguns antibiòtics deixen de funcionar. Per això, calen tractaments més llargs, més costosos, i augmenta el risc de complicacions. Per això és tan important conèixer com i on circulen els gens de resistència, també a la cadena alimentària.
Conceptes claus per entendre el problema
Per entendre la resistència, cal recordar un concepte bàsic: l’ADN és la molècula que conté la informació genètica de tots els éssers vius. Està format per quatre unitats químiques, A, T, C i G, que funcionen com un codi; la combinació d’aquestes unitats dona lloc als gens, que donen les instruccions a les cèl·lules per fer les funcions essencials.
Als bacteris, alguns gens contenen mecanismes molt eficaços de defensa davant els antibiòtics: els permeten neutralitzar-los, expulsar-los o modificar la diana on actua el medicament. I el més preocupant és que aquests gens es poden moure d’un bacteri a un altre, fins i tot entre espècies diferents. Conèixer-los i veure com es transmeten ens ajuda a comprendre com sorgeixen les resistències i com viatgen per la cadena alimentària. El conjunt de tots els gens de resistència presents en un aliment o al seu entorn s’anomena resistoma.
Cada cop trobem infeccions més difícils de tractar, i alguns fàrmacs poden deixar de funcionar just quan més els necessitem
Un estudi europeu sense precedents
Per conèixer millor aquest fenomen, diversos centres de recerca europeus, com el CSIC a Espanya, van dur a terme l’estudi més exhaustiu realitzat fins ara. El projecte va analitzar més de 2.000 mostres preses a 100 empreses de 17 països europeus, que incloïen aliments llestos per a consum, matèries primeres, aigua, equips i superfícies de processament. Aquesta anàlisi tan àmplia va permetre obtenir una “fotografia microbiològica” de tota la cadena alimentària. Els resultats, publicats a Nature Microbiology, subratllen la necessitat de considerar la resistència antimicrobiana com un fenomen que comença molt abans d’arribar a l’hospital.
Hallazgo clave: los genes de resistencia están muy presentes
Troballa clau: els gens de resistència són molt presents L’estudi va detectar que més del 70% dels gens de resistència coneguts apareixen a algun punt de la cadena alimentària. A més, 6 de cada 10 mostres contenien almenys un gen de resistència. Els gens més freqüents atorgaven resistència a famílies d’antibiòtics d’ús habitual en medicina humana i veterinària: Tetraciclines, Betalactàmics (com amoxicil·lina), Aminoglucòsids (com neomicina) i Macròlids (com azitromicina).
En quins bacteris es van trobar aquests gens?
L’estudi va identificar que diferents bacteris, alguns molt coneguts per causar infeccions humanes, E. coli, S. aureus, K. pneumoniae, i altres típiques de l’entorn alimentari, S. equorum, A. johnsonii, portaven gens de resistència a l’ADN. Això vol dir que aquests bacteris tenen la capacitat de sobreviure a determinats antibiòtics i, per tant, poden participar en l’expansió d’aquestes resistències.
A més, prop del 40% dels gens identificats estaven associats a elements genètics mòbils, és a dir, fragments d’ADN que actuen com a vehicles capaços de traslladar fàcilment aquests gens entre bacteris. Aquesta mobilitat accelera la seva expansió i converteix la cadena alimentària en un punt clau per vigilar el fenomen.
I què passa amb la producció ecològica?
Les granges ecològiques utilitzen menys antibiòtics, i això sol traduir-se en nivells més baixos de bacteris resistents. Una revisió de 72 estudis a 22 països va trobar una mitjana del 28% de resistència en granges convencionals davant el 18% en les ecològiques (Ager et al., 2023).
No són les persones que es tornen resistents, són els bacteris els que es tornen resistents i com a conseqüència, alguns antibiòtics deixen de funcionar
El model ecològic, per tant, redueix la pressió antibiòtica, però no pot eliminar completament la circulació de bacteris resistents, perquè aquests formen part de l’entorn natural. El sòl, l’aigua, els fems procedents d’altres explotacions o la fauna silvestre poden introduir bacteris resistents a qualsevol granja, també a les ecològiques. Per això, encara que la resistència és menys freqüent, no desapareix del tot.
Un estudi nord-americà va mostrar que les granges avícoles que van passar a producció ecològica van reduir significativament els Enterococcus resistents i multiresistents (Sapkota et al., 2011). De manera similar, una revisió sistemàtica (Miranda et al., 2019) va confirmar que les resistències en sistemes ecològics no són inexistents, però sí notablement més baixes que en producció convencional.
La importància de la resistència als antibiòtics
Les resistències als antibiòtics tenen conseqüències molt rellevants per a la salut. Cada cop trobem infeccions més difícils de tractar, i alguns fàrmacs poden deixar de funcionar just quan més els necessitem. L’eficàcia dels antibiòtics és un recurs limitat, i protegir-lo depèn de tothom: professionals sanitaris, sector alimentari i ciutadania.
Autora: Dra. Marta Castells, Farmacèutica
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Gener 2026
