La soja es una lleguminosa originària del Japó tradicionalment utilitzada en alimentació. Tot i que no totes son conegudes, existeixen 7 varietats diferents. La soja groga o comunament sobrenomenada «soja» és la més coneguda i també consumida. A partir d’aquesta varietat s’elaboren aliments àmpliament consumits, tant fermentats (com el miso) o no fermentats (com el tofu). La soja verda principalment s’empra per a fer farina de soja torrada, anomenada kinako. Al seu torn, el kinako forma part dels uguisu-mochiun, uns postres tradicionals japonesos. Per altra banda, la soja negra, vermella (també coneguda com a «azuki»), marró, blanca i l’anomenada kurakake s’utilitzen per a l’elaboració de productes més específics.

cultivo de soja
123rf Limited©soe10. Fesols de soja ecològica

Orígen del cultiu de la soja

Inicialment, el cultiu i comerç de la soja estaven concentrats als països de l’Àsia Oriental, que després es va estendre cap a Occident. Actualment, els cultius principals de soja es troben als Estats Units i al Brasil, però també es cultiva a països com l’Argentina, l’Índia o la Xina, així com a diversos països europeus.

Segons el Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA), s’estima una producció mundial de soja de 357 milions de tones durant la campanya 2020-2021. Complementàriament, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació d’Espanya estima una producció a nivell europeu de 2.600 milers de tones i, concretament a Espanya, 4,2 milers de tones.

Des del 1996, a Argentina es va començar a cultivar la soja transgènica, modificada genèticament principalment per ser resistent al glifosat

Un consum a l’alça

El consum de soja s’ha multiplicat per deu en els últims cinquanta anys. Consumida adequadament, aporta beneficis per a la salut degut al seu ric perfil nutricional. Principalment és utilitzada com a font de proteïna vegetal, amb una puntuació d’aminoàcids corregida per la digestibilitat proteica (PDCAAS per les sigles en anglès) d’1, comparable a altres proteïnes d’origen animal. De la producció total, però, gairebé un 80% es destina a alimentar bestiar. Aquesta expansió del cultiu, s’espera doncs que augmenti amb l’augment del consum de carn global. Consegüentment, el monocultiu de soja no ecològica ha resultat en la pèrdua de milions d’hectàrees de boscos i selves, destruint ecosistemes i biodiversitat, contribuint a l’augment de gasos d’efecte hivernacle i del canvi climàtic.

De totes maneres, la petjada hídrica d’una hamburguesa de 150g és menor per hamburgueses de soja no ecològica que de vedella (158L i 1000-2350L respectivament). Per a la soja, un 65% de la petjada hídrica és deguda al cultiu. A més a més, quan l’hamburguesa és elaborada a partir de soja ecològica, la petjada hídrica es pot reduir encara un 30% més. Cal tenir en compte que els càlculs realitzats en aquests estudis estan basats en el consum d’aigua necessari per a produir productes equivalents d’origen animal o a partir de soja. L’impacte social i mediambiental locals no van ser considerats per a l’estudi. Per a més informació, consultar waterfootprint.org.

cultivo de soja
123rf Limited©vjkarinka

Cultius i pesticides

Com a tot cultiu, juntament amb la soja creixen males herbes que competeixen pels nutrients i la llum, disminuint-ne el rendiment. En els cultius no ecològics s’utilitzen herbicides com el glifosat per a combatre les males herbes. Però la utilització d’aquests compostos químics comporta efectes perjudicials tant pel medi ambient com per a la salut. El glifosat penetra a la terra i es filtra a les aigües, també deixant residus en el cultiu. Així doncs, els organismes aquàtics es veuen afectats per la contaminació de l’aigua, mentre que per altra banda la diversitat i quantitat d’espècies vegetals es troba reduïda. A més a més, afecta negativament tan als organismes pol·linitzadors com als microorganismes terrestres que ajuden a augmentar la fertilitat de la terra. Pel que fa als efectes sobre la salut, diversos estudis demostren els seus efectes com a disruptor endocrí, i l’Agència Internacional per la Recerca del Càncer ha classificat el glifosat com a «probablement cancerigen per als sers humans». La seva autorització a Europa és vigent fins desembre del 2022, i la renovació de l’autorització està pendent de la resolució de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

De la producció total, però, gairebé un 80% es destina a alimentar bestiar

L’acció del glifosat en el cultiu no és selectiva, pel que no només elimina les males herbes sinó que també impedeix el creixement de la soja. Així, des del 1996, a Argentina es va començar a cultivar la soja transgènica, modificada genèticament principalment per ser resistent al glifosat. Segons Statista, del 2018 al 2020 un 94% de tota la soja cultivada als Estats Units va ser transgènica. Però hi ha molta controvèrsia respecte l’ús de transgènics en alimentació, ja que també pot resultar en repercussions pel medi ambient i la salut. Actualment l’únic cultiu transgènic permès a Espanya és el blat de moro, mentre que a 17 països de la Unió Europea es troben totalment prohibits. La inserció de gens estranys pot alterar els gens propis i modificar les vies metabòliques de la planta. Aquests nous cultius, al seu torn, impacten en la interacció de la planta amb els microorganismes de la terra. Aquests efectes poden observar-se de forma immediata o a llarg termini. Ara per ara encara no s’han realitzat estudis de llarg termini que demostrin la seguretat dels aliments transgènics. Envers la salut, diversos estudis indiquen un augment d’al·lèrgies, propagació de resistència als antibiòtics i augment dels nivells de residus tòxics en els aliments, entre altres.

Alternatives ecològiques

En l’agricultura ecològica s’utilitzen altres recursos per a controlar el creixement de plantes no desitjades, com l’increment de diversitat de cultiu, la rotació de cultius, l’eliminació manual i mecànica, els encoixinats i el pasturatge. Per afavorir els cultius ecològics, la Unió Europea ha aprovat el «pla d’acció per a l’agricultura ecològica», que té com a principal objectiu que al 2030 un 25% de la superfície d’agricultura a Europa sigui ecològica.

Autora: Mar Picazos Muniesa, Tecnòloga dels aliments i farmacèutica

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Juny 2022