La primera part d’aquest article sobre el documental “Gluten, enemic públic”, de Patrizia Marani, parlava de com es forma el gluten i dels problemes d’intolerància que pateixen algunes persones, així com de les conseqüències del consum de productes sense gluten per persones sense intolerància.

Gluten
123rfLimited©weerapat. Agricultor aplicant fertilitzant artificial

El documental recull el creixent nombre de casos de sensibilitat al gluten i analitza diversos punts que poden jugar un paper important en aquesta escalada, com la possibilitat que les varietats de blat modern siguin diferents a les que s’havien cultivat i consumit durant segles. Les varietats modernes de blat, que han estat modificades per augmentar la productivitat i que han alterat tant la quantitat de gluten com la seva naturalesa, poden ser més difícils de digerir.

També es suggereix que els actuals processos industrials d’elaboració del pa i de molts altres productes derivats que es venen com una alternativa per l’esmorzar, com brioixeria, els anomenats cereals d’esmorzar i molts altres que omplen més de la meitat dels nostres supermercats, impliquen un procés de fermentació insuficient per predigerir el gluten.

El documental aborda el paper de l’agricultura convencional i suggereix que els mètodes moderns de cultiu del blat, que comporten l’ús d’adobs químics i pesticides, poden estar contribuint als problemes de salut associats amb el consum de gluten.

El glifosat és un producte tòxic per a la salut humana i animal, i pot provocar càncer, malformacions congènites, infertilitat i altres malalties

D’entre els pesticides utilitzats en el cultiu dels cereals es parla especialment del glifosat, que és l’herbicida més utilitzat a nivell mundial per al control de les anomenades “males herbes” dels cultius, i que també s’utilitza per a finalitats no agrícoles, com ara en jardineria i per al desherbatge de camins i espais urbans. El glifosat és un producte tòxic per a la salut humana i animal, i pot provocar càncer, malformacions congènites, infertilitat i altres malalties.

Els cereals transgènics són plantes modificades genèticament per resistir l’aplicació del glifosat als camps, de manera que només moren les herbes competidores. Això permet als agricultors augmentar el rendiment dels seus cultius, però també augmenta la dependència del glifosat i d’altres productes químics utilitzats en els cultius. Aquesta relació beneficia principalment a les empreses biotecnològiques, que produeixen tant els cereals transgènics com el glifosat, però perjudica la salut i el medi ambient.

El glifosat també pot utilitzar-se per forçar la maduració dels cereals, una pràctica coneguda com a dessecació i que pot comportar l’increment dels residus, ja que es fan tractaments gairebé abans de la collita. Malgrat que aquesta pràctica ha estat prohibida a la Unió Europea des del 2019, es segueixen important cereals que provenen de llocs on si s’utilitza.

Gluten
123rfLimited©fotokostic. Tractor fumigant pesticides

L’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC), una entitat especialitzada de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar el glifosat com a “probable carcinogen per als éssers humans” l’any 2015. Aquesta classificació es va basar en la revisió de gairebé 1.000 estudis científics. Com a conseqüència, l’OMS ha classificat el glifosat com a “probable carcinogen” i la seva llicència d’ús a la Unió Europea expirava a finals de 2023. Malgrat tot, s’estima que els agricultors europeus, sense glifosat, podrien experimentar grans pèrdues en la producció de blat i altres cultius. La seva retirada provocaria un gran augment de la necessitat de realitzar desherbatge mecànic, amb la conseqüent degradació de l’estructura dels sòls de conreu.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) també va realitzar una avaluació del glifosat el passat mes de juny, utilitzant majoritàriament la informació proporcionada pels mateixos interessats en aquesta renovació, concloent que el nivell de risc no justifica la prohibició. En base a aquesta avaluació, la Comissió Europea, en vista a que els estats membres no es posaven d’acord, acaba de renovar l’autorització d’ús per 10 anys més, de manera que l’ús de glifosat seguirà permès fins al 2033.

L’opció de mantenir la llicència d’ús del glifosat exposa la fortalesa del poder corporatiu en les decisions sobre salut humana i ambiental

L’opció de mantenir la llicència d’ús del glifosat va en contra de la pròpia estratègia política europea i exposa, un cop més, la fortalesa del poder corporatiu en les decisions sobre salut humana i ambiental, així com la permissivitat dels governs. Malgrat tot, diversos països ja han adoptat prohibicions o restriccions sobre el seu ús, inclosos Alemanya, Itàlia i Àustria.

En el cas d’Espanya, tot i que hi ha qui en demana la prohibició, no sembla que aquesta pugui prosperar, caldrà veure que fa el nou govern. En tot cas, les organitzacions agràries recorden que la prohibició del glifosat obligaria a treballs més intensius dels sòls de conreu, amb més costos en combustible i mà d’obra, que posarien en perill la continuïtat de moltes explotacions agràries, que ja estan al seu límit de rendibilitat.

Finalment, cal dir que hi ha estudis que suggereixen una possible correlació entre l’ús del glifosat i l’augment de la intolerància al gluten. Un estudi proposa que el glifosat és la causa més important de la malaltia celíaca i la intolerància al gluten. Els seus autors van suggerir que el glifosat pot afectar negativament la capacitat del cos per processar el gluten. No obstant, aquesta conclusió no la comparteix tothom i altres estudis rebutgen aquesta correlació. En resum, encara no hi ha prou evidència científica per establir una correlació clara entre l’ús del glifosat i l’augment de la intolerància al gluten.

I per acabar, recordar una evidència, i és que la millor forma d’evitar la ingesta de residus, ja sigui de glifosat o d’altres pesticides, així com d’una gran part d’additius alimentaris, és optar pels aliments ecològics, especialment els d’origen local, que, a més, tenen més controls i reben una exigent certificació europea. I en el cas de patir intolerància, si es vol evitar els aliments processats gluten-free, hi ha altres opcions a considerar, com menjar fruites i verdures, que no tenen gluten, i productes a base de farines alternatives, com les farines de patata, arròs, soja, quinoa, blat de moro, fava, cigrons, etc.

Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Febrer 2024